Ha dimitit el President del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i ha començat l’agitació política al voltant d’un Consell ara amb majoria dels “representants de l’oposició”, d’un substitut que ha de ser de la corda del dimitit, perquè si no algú es quedaria sense “referent” al Consell, etc.
Tot ben lluny de la lletra de la Llei de la CCMA, segons la qual els membres del Consell han de ser “persones amb mèrits professionals rellevants” en “funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament” o de responsabilitat similar. I també lluny dels elogis a les decisions preses per consens o per unanimitat, que poden ser lloables donat el punt de partida, però que no eviten la més crua batalla partidista a l’hora dels canvis o de fer càlculs sobre el “control” de la CCMA, que es regeix per una Llei que suposadament havia de garantir la independència dels mitjans públics de la Generalitat.
Això passa per l’adulteració que va anar patint el projecte de Llei durant el debat parlamentari, que en busca del consens polític va introduir una representació de 12 membres al Consell a la recerca de les quotes polítiques satisfactòries per a tothom, quan la prevista anteriorment, de 9, obligava més a respectar el caràcter professional dels consellers. La ‘petita’ política va guanyar la partida a la concepció institucional, es va aprovar la Llei però les adulteracions ara passen factura.
Davant d’això, des de l’SPC no podem més que reclamar que s’anomeni una figura de prestigi i capacitació comprovades i que s’abordin les competències del Consell de Govern des de criteris professionals, en uns temps de canvis irreversibles en l’audiovisual que necessiten de la màxima unitat al capdavant dels mitjans públics, assetjats per la voracitat de les cadenes privades i per la complaença del Govern central cap a elles com s’acaba de demostrar amb l’aprovació de la Llei General de Comunicació Audiovisual.
Barcelona, 25 de març de 2010
