CiU du endavant la contrareforma de la CCMA amb el partit que va votar contra la Llei actual

Els interessos de fons s’han imposat a conveniències parlamentàries o electorals. Convergència i Unió només ha pogut fer passar el seu projecte de reforma de la CCMA i d’altres lleis audiovisuals amb el favor del Partit Popular, que va votar contra la Llei de la Corporació el 2007 i que defensa a tota Espanya posicions gasives sobre els mitjans públics de comunicació, quan no favorables a la seva desaparició o al seu debilitament, i que s’oposa a qualsevol regulació de les cadenes privades i a la constitució de l’autoritat audiovisual estatal (el CEMA) prevista a la Llei Audiovisual espanyola, que vol reformar si guanya les eleccions per permetre la privatització de les radiotelevisions autonòmiques. Tota una orientació política, a anys llum de les normatives europees sobre l’audiovisual públic com a base per a la democràcia, a la qual s’acosta ara CiU per dur endavant una proposta que, amb l’argument de l’austeritat, l’agilitat i l’eficàcia, obre la via a una represa del control governamental dels mitjans públics de la Generalitat.

I això és així perquè:

• tot i la lletra de la llei, la discussió entre govern i oposició versa especialment sobre les quotes de cada partit al Consell de Govern, i no sobre persones amb “mèrits professionals rellevants”, com diu la Llei.

• la reducció de 12 a 5 membres del Consell no es fa en base a criteris de competència i professionalitat reconegudes, i per gestionar més eficaçment la Corporació, sinó per assegurar la majoria progovernamental.

• es dota el President del Consell de les competències dels antics directors generals, nomenats pel govern, que ara només necessitaran el suport de la majoria progovernamental al Consell.

• s’elimina la figura del director general, avaluat en concurs públic i que nomena el Consell de Govern : ara el ‘director gerent’ podrà ser designat directament pel President.

• s’obre la via a que el Consell aprovi en segones o terceres votacions, per majoria absoluta, el contracte-programa i els pressupostos.

• es limita la representativitat social al Consell Assessor de continguts i programació, reduint els seus membres, i s’acaba amb la seva autonomia organitzativa i d’actuació, convertint-la com antigament en un apèndix del Consell de Govern, que és qui el convocarà i li demanarà informes d’encàrrec.

• s’elimina al Consell Assessor la presència preceptiva ara de representants dels treballadors, que tampoc no són presents al Consell de Govern com sí ho són els sindicats majoritaris al Consell d’Administració de RTVE. En el seu dia els ponents de la Llei de la CCMA s’hi van negar perquè el criteri per al Consell de Govern era suposadament elegir “professionals de reconegut prestigi”, i això no encaixava amb quotes sindicals o de representació dels treballadors.

Per tot això, l’SPC no pot donar suport a les modificacions de la proposició del Govern, i s’oposa a les cortines de fum sobre l’estalvi i l’agilitat, que portades al límit poden posar en qüestió la viabilitat dels mitjans públics, com efectivament està passant ja a llocs com Mallorca (RTV Mallorca) o a Astúries (RTPA) i amenaça que passi a diverses radiotelevisions autonòmiques i locals arreu de l’Estat espanyol, de la mà, quasi sempre, del Partit Popular.

Barcelona, 6 d’octubre de 2011