Canvis als mitjans públics de Catalunya mentre les noves lleis continuen empantanades

Acaba un altre curs amb governs progressistes a Madrid i a Barcelona, tots dos compromesos amb la reforma dels mitjans públics de comunicació, per garantir la seva independència i perquè deixin de dependre dels governs corresponents, però continuem amb l’eterna provisionalitat en aquesta mitjans, que inclou des d’herències del passat (com la no renovació del consell d’administració de RTVE -pel bloqueig del PP-, o la continuïtat de determinats càrrecs de l’època anterior a mitjans de titularitat estatal) fins a salts mortals que semblen prescindir del futur (la reforma democràtica per consens polític), com destitucions i nous nomenaments que ignoren aquest esperit de consens que, segons s’havia dit, havia d’impregnar aquest període de transició: cessament i nomenament de director a Catalunya Ràdio, al marge del consell d’administració; nomenament a RNE-Catalunya de nova directora i cap d’Informatius (i recol·locació cap amunt de la substituïda); o fins i tot la destitució d’un director de programa d’èxit en emissora massa controlada per la Diputació de Barcelona com és COM Ràdio.

Pel que fa a les lleis, resulta difícil explicar que si en períodes anteriors el principal obstacle a la reforma era que els partits que n’eren contraris (i que es beneficiaven del control dels mitjans) eren al Govern, ara el problema és que segueixen sent-ne contraris, però ho impedeixen des de l’oposició. La paciència dels treballadors, dels professionals, i dels sectors socials més conscients de la urgent necessitat de desgovernamentalitzar i de despartiditzar aquests mitjans està començant a acabar-se.  Perquè mentrestant, mentre s’escenifica la voluntat de recerca d’acord parlamentari, les formacions polítiques no deixen d’intrigar pel control i el repartiment d’aquests mitjans, i no sols dels més grans (analògics o digitals), sinó de totes i de cadascuna de les RTV locals, siguin públiques o privades; i també per la política d’aliances amb tal o qual sector de productores privades, segons les seves afinitats, que acostumen a barrejar interessos econòmics i polítics. 

Hi ha símptomes però de resultats positius si hi ha mobilització dels sectors afectats : és el cas del programa España Directo, coproduït per TVE i la productora que s’està constituint en un monopoli al sector audiovisual privat a Espanya, Mediapro. La reacció sindical a aquest intent d’externalització de programes d’àmbit informatiu, ja aconseguida a TV3 i a altres televisions autonòmiques, ha aconseguit delimitar que no podrà fer informació, i en la mateixa línia va el projecte del govern del PSOE per a RTVE en el sentit que els programes informatius seran 100% de producció pròpia, posició que reclamem es traslladi al projecte del govern català i de la ponència parlamentària que estudia la reforma de la Llei de la CCRTV. També continuem reclamant la presència d’una representació dels treballadors en el Consell d’Administració de la CCRTV, que sí es contempla en el projecte per a RTVE.

També hi ha altres èxits gràcies a la unitat i a la mobilització continuada dels treballadors, en defensa de reivindicacions justes, com ha estat el cas a Catalunya Ràdio, on s’ha fet un pas de gegant de cara a l’aproximació de condicions socials i salarials amb TV3, i que marca el camí de cóm s’haurà d‚actuar en els convenis encara pendents a altres empreses de la Corporació, com la mateixa TV3 i TVCNetMèdia, si continua el tancament de la part empresarial pel que fa a garantir el manteniment del poder adquisitiu.

Per tot plegat reclamem de tots els organismes sindicals i professionals del sector que no es baixi la guàrdia davant d‚unes actuacions provisionals i d’unes reformes exasperantment lentes que sovint es contradiuen, i que poden traïr els principis que la mobilització dels professionals i de sectors socials conscients va aconseguir ja fa uns anys col·locar en l’agenda política. Ha quedat clar, però, que no n’hi ha prou de portar la problemàtica a les institucions: cal seguir vigilant perquè les solucions que se’ls doni siguin les adequades, les que corresponen als objectius de garantir una informació independent i plural i una programació de qualitat per a tothom.

Barcelona, 25 de juliol de 2005