A l’assemblea de la redacció de dimarts 16 de juny es va donar suport als redactors de TV3 de la delegació de Madrid en la seva decisió d’acceptar un curs de formació en ràdio, però alhora rebutjar cap acord que els pogués significar una modificació substancial de les condicions de treball, com ho seria l’altament probable assignació obligada que en faria la direcció per destinar-los a tasques de ràdio de forma indiscriminada. Els companys només demanaven mantenir les mateixes condicions que la resta de redactors de TV3.

Abans, i d’acord amb els delegats de personal, el comitè d’empresa i el consell professional, havien demanat a la direcció que aclarís sota quins criteris i en quines circumstàncies els periodistes de la tele haurien de fer ràdio, situació que acceptarien en situacions excepcionals. Però després de cinc dies i d’un nou viatge a Madrid, la direcció va contestar que “és impossible” concretar aquesta excepcionalitat.

Això fa sospitar que l’objectiu de la direcció sigui simplement aplicar el model de redactor bimèdia (tele-ràdio) a Madrid, per després exportar-lo a la resta de delegacions i redaccions. Si no, no s’entén que no es pugui fer un protocol per llistar les excepcions a una norma, que hauria de ser que els redactors de ràdio i de tele seguirien treballant prioritàriament per al seu mitjà, que és el què Duart garanteix per a la redacció «en una primera fase».

Per això, a l’assemblea es va denunciar la inoportunitat d’anar aplicant mesures de confluència sense el consens amb els afectats i en una conjuntura econòmica i política que ho fa desaconsellable; que té el handicap de la diferència salarial entre redactors de TV3 i de Catalunya Ràdio, que es vol resoldre per la via de les multifuncions. I que també peca de falta de credibilitat i de lideratge de la direcció de la Corporació i de la d’Informatius, sense les quals no és viable una proposta tan ambiciosa i que reclama la complicitat de tothom.

També hi va haver un balanç crític de la figura dels corresponsals multimèdia, que ha afectat la qualitat de la seva feina, que només poden mantenir, a la baixa, a base de jornades extenuants i reducció de cròniques amb material propi. I que prefigura el model que potser es busca per a tota la redacció.

El consell professional va informar de l’existència d’un grup de treball creat des de la direcció d’Informatius, al qual assisteix un representant del consell, per analitzar altres processos de confluència i analitzar com podria ser efectiu a Sant Joan Despí. Però va diferenciar clarament el que hauria de ser un projecte real de confluència, amb tots els vessants multimèdia, d’una proposta que sembla anar essencialment cap a més polivalència professional de les redaccions, exclusivament amb una orientació d’«optimització de recursos».

Altres intervencions van plantejar que calia frenar la direcció, que dóna per fet el trasllat de Catalunya Ràdio a Sant Joan Despí, i reunir la comissió mixta que els comitès d’empresa i consells professionals van aconseguir que Brauli Duart acceptés. Igualment es va reclamar que el comitè d’empresa s’impliqués en el tema, per les repercussions laborals de les propostes de confluència, i perquè un canvi de model que seria el més profund en 31 anys afecta tota la plantilla i també les negociacions de conveni en curs, encallades perquè no eliminen ni retiren el RAV.

Retorn al secretisme del consell de redacció
D’altra banda, hem de lamentar que la resposta de la direcció d’Informatius a la desafortunada filtració d’una acta de les reunions del Consell de Redacció sigui la del retorn a la llei del silenci, almenys per escrit. Protegir el dret a la confidencialitat -de cara enfora- dels noms dels intervinents en les discussions del Consell es podia haver assegurat d’una altra forma (per exemple, no posant noms). Però eliminar de les actes el (poc) debat professional que hi ha als Consells és tornar al secretisme que tant va costar trencar anys enrere. Més encara quan no es permet que un membre del Consell Professional assisteixi a les reunions.

Duart no defensa la feina ben feta
Les reaccions corporatives i partidistes des de l’Alt Urgell arran del documental sobre el contraban de tabac des d’Andorra han estat intenses des de l’emissió del programa. I també la campanya de determinades autoritats i polítics, que han fet ploure sobre la Corporació les seves queixes per una suposada mala imatge que es donava d’aquest territori. En resposta a una queixa per escrit de l’alcalde de La Seu, Albert Batalla, que és també membre per CiU de la comissió de control de la CCMA, Brauli Duart li va enviar una carta on li demanava disculpes per si «la forma en què hem desenvolupat una part dels nostres continguts no s’adiu adequadament al que és la nostra voluntat i compromís amb el territori i les persones». El President de la Corporació ha disposat de tota la informació per saber que el documental es va limitat a exposar les manifestacions de responsables policials i judicials respecte de la pràctica del contraban i de cert clima de certa tolerància social, i trobem lamentable i desencertat que insinuï que aquest treball no ha complert la funció que ens pertoca com a televisió pública. És una desautorització poc digna de qui està al capdavant de la CCMA.

Sant Joan Despí, 21 de juny de 2015

Etiquetes: , , , , , ,