CiU i el PP votaran contra una candidatura professional i independent al CAC

Sense dissimular ni guardar les formes, el partit del govern i el seu aliat únic en la involució de les lleis audiovisuals (la de la CCMA, la del CAC…) han presentat dos candidats a ocupar les vacants en aquest organisme que sortiran endavant gràcies a la seva aliança estratègica en aquest camp, i deixarà fora l’únic candidat amb un perfil realment professional i independent, com reclama la llei.

No votar com a membre del CAC Salvador Alsius, proposat per ICV-EUiA i ERC, tot i que no milita en cap d’aquestes organitzacions, constituirà per part de CiU i PP un greuge per a la independència del Consell molt més greu que la seva proposta de candidats connotats per la seva afinitat política, que en el cas de Daniel Cirera arriba fins al punt haver estat president del PP de Catalunya.

Qüestionar la idoneïtat de Salvador Alsius per ser integrant del CAC i no votar-lo serà primar la perversa pràctica de les quotes polítiques, per damunt d’una trajectòria d’independència professional, coneixement del mitjà audiovisual i pedagogia sobre l’ètica informativa que no es pot comparar amb cap de les dels altres candidats. És novament trair la pròpia llei i l’esperit de totes les lleis audiovisuals aprovades des del debat audiovisual de 1999 al Parlament de Catalunya.

En aquest punt, a més, CiU està mimetitzant les posicions més retrògrades i contràries a la independència dels mitjans públics del PP, que s’estan produint també a RTVE, EFE i COM Ràdio, i que sembla preferir a les dels grups polítics amb els quals havia compartit voluntat de consens al voltant d’aquests mitjans i especialment pel que fa a la seva funció de normalització de la llengua, la cultura i la identitat catalanes.

Seria un signe de salut democràtica interna que en el ple on s’ha de votar els proposats algun diputat de la federació s’atrevís a fer prevaldre les seves conviccions per sobre de les directrius tàctiques de partit, i el seny i el sentit comú imperin en la decisió que ha de prendre el Parlament.

Altrament, l’allunyament de la ciutadania d’aquesta institució i de les formacions polítiques s’agreujarà, i la credibilitat dels organismes encarregats de vetllar per la independència s’haurà qüestionat d’arrel.

Barcelona, 2 de juliol de 2012