Els sindicats que negocien el VI Conveni Col·lectiu Estatal del Sector de Premsa Diària mantenen la seva decisió de convocar dues jornades de vaga en les empreses que en són afectades, a l’espera que l’organització patronal, l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), reconsideri la seva postura de no negociar cap pujada salarial ni altres millores per als treballadors afectats pel conveni, els qui després d’una dècada de crisi, acomiadaments i tancaments mantenen unes condicions salarials i laborals molt allunyades de les d’altres capçaleres de premsa espanyoles. El sou d’un periodista en aquest conveni ronda els 1.100 euros mensuals i per a altres grups professionals és fins i tot inferior.

Les mobilitzacions decidides per CCOO, FeSP, UGT i CIG inclouen dues jornades de vaga general els dies 24 i 26 de maig, coincidint amb l’últim dia de la campanya electoral i el dia de les votacions. Aquest dijous 9 de maig sindicats i patronal es van reunir en el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) per intentar desbloquejar les negociacions, però la representació d’AMI no va plantejar cap oferta concreta en resposta a les peticions de la part sindical.

Els quatre sindicats, com a gest de bona voluntat per buscar una sortida, van acceptar la proposta de la patronal de posposar l’acte de mediació i reprendre els contactes el divendres 17 de maig, per tal que la patronal faci un canvi en les seves posicions que serveixi per desbloquejar les negociacions. Si aquest dia l’AMI no presenta una proposta satisfactòria que permeti continuar les negociacions, les organitzacions sindicals seguiran endavant amb el procés de mobilitzacions amb els dos dies de vaga fixats.

Els sindicats insisteixen que aquestes mobilitzacions són la conseqüència d’uns editors de premsa que pretenen mantenir un Conveni Estatal amb sous de misèria, sense antiguitat i sense cap tipus de revisió salarial. La patronal AMI ha rebutjat de pla qualsevol millora plantejada per la part sindical, començant per una pujada salarial del tres per cent per a tots els grups professionals, però també la compensació de dos dies per cada festiu treballat, el cobrament del plus dominical a partir del quart diumenge treballat cada any o la supressió de les categories d’Auxiliar i Ajudant de Redacció que en la pràctica diària no existeixen.

Les mobilitzacions plantejades són l’única sortida que li queda a un col·lectiu molt precaritzat i maltractat pels acomiadaments i per la sobrecàrrega horària i de feina, professionals de la premsa que mantenen sous de fa més d’una dècada i que ara han rebut el sorprenent plantejament d’AMI d’incrementar el nombre d’hores de treball anuals, suprimir els pocs complements que tenen o que es faciliti el despenjament salarial del conveni perquè les empreses puguin pagar fins i tot menys que en l’actualitat.

Madrid, 10 de maig