Aquest any promet ser clau per a l’orientació de la CCRTV i les seves empreses filials. En primer lloc, i ja en ponència parlamentària, hi ha la proposta de reforma de la Llei de creació de 1983, que permet el control polític de l’ens i que no serveix de cara als canvis i reptes tecnològics dels nous temps. Hi ha un projecte del Govern, que ha trigat més d’un any a presentar-se, i la incògnita de quina serà la posició de CiU i el PP, partits que no han presentat encara un model acabat de la missió del servei públic de comunicació ni s’han definit sobre la independència dels mitjans públics respecte dels poders polítics.
La definició de servei públic és la que ha d’inspirar el contracte-programa 2006-2009, que ha de garantir l’estabilitat financera de la Corporació en funció d’uns objectius clars derivats de la missió encomanada per la nova llei, que inclou un mandat-marc que concreti aquesta missió. De moment, Joan Majó ha aconseguit més finançament per al 2005 (a canvi de mesures estètiques d’ajustament cara a la superioritat), i aquest és l’estil que sembla que vol continuar en les negociacions de conveni que ara hi ha a tres de les empreses de la CCRTV: TV3, Catalunya Ràdio i TVC Multimèdia.
Aquesta actitud de rigor empresarial del director general es tradueix en propostes regressives per al conveni de TV3 (que es valora com a “massa bo” i “poc competitiu” -és clar- amb el món salvatge de l’audiovisual privat desregulat) que ataquen conquestes històriques dels treballadors d’aquesta empresa, com ara acabar amb les franges horàries (que permeten horaris racionals i una conciliació més gran amb la vida familiar), rebaixar plusos per circumstàncies excepcionals, mantenir fora de conveni la majoria de responsabilitats d’Informatius, continuar amb corresponsals precaris en situació de falsos col·laboradors, i oposar-se a acotar la feina dels estudiants en pràctiques per evitar que ocupin llocs de treball estructurals.
I també es reflecteix en la negativa frontal a tractar la petició d’equiparació salarial dels treballadors de Catalunya Ràdio amb els de TV3, que es dóna a quasi totes les radiotelevisions autonòmiques i a RTVE. Reivindicació que el comitè de CR està disposat a fer gradual i diferida en el temps, però que topa amb una negativa que sembla que ignora els anys de frustració dels treballadors de la ràdio que, com els de la televisió, han de topar amb les plataformes patronals de sempre encarnades amb la representació empresarial de sempre.
La mateixa que han d’afrontar els companys de TVC Multimèdia, empresa en procés de redefinició i que es regeix encara pel conveni d’Oficines i Despatxos, en base a criteris d’autofinançament i en la qual des de la direcció es diu que no fa una funció de servei públic i que si es reclamen massa millores salarials se’n pot posar en qüestió la viabilitat. Però com que hi ha el precedent de la CCRTV-Interactiva, que va aconseguir un pacte d’adhesió al conveni de TVC en els apartats socials, aquest és el camí que defensa la representació dels treballadors d’aquesta empresa, que, entre altres activitats elabora i ven produccions de meteorologia. Com es pot veure, i malgrat el canvi polític, els temes de sempre, amb la conflictivitat de sempre, potser agreujada, si no canvien algunes actituds.