El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) rebutja totalment la decisió presa ahir pel consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) d’acudir a la Junta Electoral Central perquè aquesta dictamini sobre si l’ordre de prioritat dels partits polítics en les entrevistes i debats entre candidats ha de respondre al nombre de vots o al de diputats.
El Jutjat de lo Social nº14 de Barcelona ha condemnat La Vanguardia a pagar els salaris dels treballadors que van demandar l’empresa per no respectar el dret a la vaga, ja que l’empresa va fer imprimir el diari en uns tallers aliens a la companyia. Els treballadors de La Vanguardia havien convocat una vaga els dies 1 i 2 de desembre de 2005 degut a la intenció de l’empresa de segregar la plantilla de tallers a una altra societat del grup. La sentència condemnatòria obliga La Vanguardia a indemnitzar els treballadors demandants i a pagar el salari a cadascun d’ells pel dia de vaga en que l’empresa va anar contra aquest dret fonamental. S’ha de remarcar la importància del reconeixement que imprimir el diari fora de la mateixa empresa és una il·legalitat.
La independència dels periodistes és la garantia del dret constitucional a la informació
Els treballadors han hagut de triar entre dolent i pitjor
Ana Belén García va morir mentre cobria una informació per a l'agència Korpa
La Federació de Sindicats de Periodistes davant l'acord a RTVE
El Sindicat de Periodistes de Catalunya denuncia les condicions amb què l’Agència Europa Press va enviar un càmera a cobrir l’ocupació d’unes instal·lacions policials el dia 24 d'aquest mes al Polígon de la Zona Franca, a Barcelona. El càmera no gaudia de cap credencial de l’agència que pogués certificar davant les institucions que era allà en exercici de la seva tasca professional. El company tampoc disposava de cap contracte laboral que el vinculés a l’empresa per a la qual treballa, situació que malauradament, comparteix amb una bona part del col·lectiu de periodistes gràfics.
Caldrà explicar la responsabilitat de cadascú pel fracàs de la reforma
La poca serietat de la majoria de forces polítiques catalanes, compromeses en teoria, des de fa sis anys, en la reforma de la CCRTV, per dotar els seus mitjans d’independència, professionalitat i neutralitat, és a punt d’aconseguir que no hi hagi temps d’aprovar aquesta reforma, a causa de la pròxima dissolució del Parlament i dels darrers retards en l’entrada de la llei en plenari.
Un cop més la Junta Electoral Central, i un cop més també a instàncies d’un partit polític, ha desautoritzat i ha anul·lat els criteris de seguiment informatiu de la campanya electoral elaborats pels consells d’administració d'RTVE i de la CCRTV, que flexibilitzaven els aspectes més rígids i més surrealistes de la normativa que identifica respecte del pluralisme amb proporcionalitat de resultats electorals. Normativa que no té cap base legal i que prové només de la inèrcia dels temps de la transició i de la mandra dels partits per trobar una solució que “contrapesi” el sempre sospitat control progovernamental de la radiotelevisió pública.
