L’any 1999 el Parlament de Catalunya celebrava el primer debat monogràfic sobre l’Audiovisual, fruit de la pressió dels professionals dels mitjans públics, que a partir de la lluita contra la manipulació informativa feia anys que proposaven una reforma legislativa per desgovernamentalitzar-los, i en la mesura del possible, despartiditzar-los.
La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) exigeix al Govern autonòmic que no permeti adjudicar els espais informatius a una empresa privada La Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3) no està disposada a complir la Llei General de la Comunicació Audiovisual vigent, que estableix clarament que les televisions públiques "no poden cedir a tercers la producció i edició dels programes informatius".
La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) demana al Govern que les ajudes a les empreses de comunicació es supeditin al manteniment dels llocs de treball
Als mitjans de comunicació –i de manera molt especial, als escrits– s’està incrementant, amb l’excusa de la crisi, la precarietat laboral entre els seus treballadors. Això s’ha anat accentuant en els darrers mesos on el col•lectiu més desprotegit, el de col•laboradors o periodistes a la peça, ha vist com s’anava reduint el nombre de feines que se’ls encarregava.
Com vam informar a mitjans d'octubre, l'SPC s'ha reunit amb els sis grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per plantejar-los una definició respecte de la proposta de regulació del dret a la informació a Catalunya, a partir d'una llei que defineixi els drets i deures dels professionals de la informació, que en són els mediadors, i estableixi per llei una autoritat de la comunicació que vetlli pel compliment del codi deontològic i pel dret de la ciutadania a una informació veraç i contrastada.
El primer 'Cara a cara' de la democràcia en unes eleccions al Parlament de Catalunya representa una burla a tot el sistema informatiu de les eleccions, i una vulneració clara dels principis democràtics.
En aquestes eleccions al Parlament els ciutadans han patit un retall al dret a la informació veraç més fort que les darreres convocatòries. Els professionals de la informació venim advertint des de fa molts anys que encotillar la informació electoral en càpsules predeterminades en temps i ordre, i marcades per la proporcionalitat segons els darrers resultats electorals, era una limitació al dret constitucional a la informació i al dret de la ciutadania a una informació veraç i rigorosa.
Durant uns anys ha semblat un tema menor, limitat a les inquietuds de professionals de mitjans públics, sense sintonia amb la resta de periodistes i menys amb les preocupacions de la societat. Però set anys després de les primeres protestes s'està posant al descobert el que hi ha al darrera de la imposició anticonstitucional, sense base legislativa, d'un règim d'excepció en els informatius dels mitjans públics durant les campanyes electorals.
La Tercera tinent d’alcalde i regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, acaba de demostrar un cop més com de lluny encara estem a l’Estat espanyol de respectar un dret tan fonamental en una societat democràtica com és el dret a la informació de la ciutadania. Amb l’excusa dels aldarulls viscuts a la ciutat de Barcelona amb motiu de les mobilitzacions del dia de la vaga general del 29 de setembre, la regidora ha demanat el tancament de webs que segons ella inciten a la violència fins al punt de responsabilitzar-les de promoure els citats aldarulls.
De la mateixa manera que des de l’SPC hem denunciat les maniobres per treure diaris empobrits al carrer per part de les empreses periodístiques, hem de condemnar amb tota rotunditat les agressions físiques mitjançant llançament d’objectes a treballadors i vehicles de mitjans de comunicació.
