En aquestes eleccions al Parlament els ciutadans han patit un retall al dret a la informació veraç més fort que les darreres convocatòries. Els professionals de la informació venim advertint des de fa molts anys que encotillar la informació electoral en càpsules predeterminades en temps i ordre, i marcades per la proporcionalitat segons els darrers resultats electorals, era una limitació al dret constitucional a la informació i al dret de la ciutadania a una informació veraç i rigorosa.
Per això vam donar suport a una demanda que ara és al Tribunal Constitucional, en forma de recurs contra una ‘no admissió’ del Tribunal Suprem, perquè aquell dictamini que les resolucions de la Junta Electoral que apliquen els criteris dels espais de propaganda als espais informatius vulneren l’article 20 de la Constitució.
Aquest, i no altre, és el convenciment dels professionals de la informació dels mitjans públics i de les organitzacions representatives de la professió: no cap criteri corporativista ni reclamació gremial, com reiteradament hem intentat explicar.
Per això trobem molt desafortunat que el CAC plantegi que les peces informatives que s’han emès a TV3 i Catalunya Ràdio explicant el debat sobre els blocs electorals, i les posicions de les parts implicades, són una manera de primar els punts de vista “personals i corporatius” dels professionals.
També ens sembla molt agosarat que insinuï que la clàusula de consciència, garantida per la Llei de 1997, es limita als professionals dels mitjans privats, i que als dels mitjans públics ens emmarquen una sèrie “d’elements legals i institucionals” que estarien per sobre d’aquell dret. Aquests elements legals són exclusivament els criteris de “pluralisme i imparcialitat”, que no es poden traduir de cap manera en un repartiment de temps antiperiodístic i desigual, i a més l’Estatut Professional de la CCMA i els Estatuts de Redacció d’altres mitjans públics amplien i detallen el dret dels professionals a negar-se a firmar, elaborar o difondre informacions fetes amb criteris contraris als principis deontològics de la professió.
Per últim, el CAC torna a plantejar l’argument de l’ombra de la sospita sobre la qualitat de la informació dels mitjans públics, que a parer seu estaria provocada per la protesta pública dels professionals. Precisament perquè hi treballem volem uns mitjans públics al servei de la ciutadania i no dels partits polítics, i la millor manera de prestigiar-los és allunyar-los del control partidista que continuen patint i que, com certes formes tradicionals de fer política, són la causa de la desafecció de gran part de la ciutadania.
Celebrem que el CAC reconvingui a la JEC sobre la seva “doctrina restrictiva” referida als blocs, però fa temps que l’Autoritat Audiovisual hagués hagut de trencar el cordó umbilical amb la falsa teoria que els blocs deriven de la Llei Electoral, la LOREG, i reafirmar sense condicions el principi constitucional a la llibertat d’informació.
Barcelona, 17 de novembre de 2010
