Com vam informar a mitjans d’octubre, l’SPC s’ha reunit amb els sis grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per plantejar-los una definició respecte de la proposta de regulació del dret a la informació a Catalunya, a partir d’una llei que defineixi els drets i deures dels professionals de la informació, que en són els mediadors, i estableixi per llei una autoritat de la comunicació que vetlli pel compliment del codi deontològic i pel dret de la ciutadania a una informació veraç i contrastada. La possibilitat d’aquesta regulació arrenca de l’article 52 de l’Estatut de Catalunya, que en l’apartat dedicat als mitjans de comunicació social diu: “Correspon als poders públics de promoure les condicions per garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós”.

Doncs bé, han donat suport a aquesta proposta, i ho han inclòs en els seus programes electorals, les candidatures d’ERC i d’ICV-EUiA. CiU ha coincidit amb molts dels plantejaments exposats per l’SPC i ha vist possible iniciar el procés d’entrada al Parlament d’una proposició de llei, que obrís pas a compareixences dels actors del sector. Ciutadans s’ha declarat partidari de desenvolupar tots els instruments necessaris per garantir el dret a la informació de la ciutadania i d’establir els mecanismes que permetin els periodistes complir amb la seva responsabilitat sense ingerències. Finalment, PSC i PPC no s’han pronunciat sobre la proposta.

El sindicat també va demanar als partits definició sobre el finançament dels mitjans de comunicació públics, especialment després de les propostes de supressió tendencial de la publicitat a la ràdio pública, fetes per diputats de CiU i del PSC. En trobada amb representants dels grups parlamentaris sortints, ERC i ICV-EUiA van ser radicals en la defensa del model mixt de finançament (pressupostos públics més publicitat) com a condició per a la seva supervivència. CiU va dir que només va plantejar la necessitat de repensar l’actual model, arran de la realitat d’un fort sector radiofònic privat, però que no proposava canviar-lo en el seu programa electoral. El PSC va mantenir-se en la posició tradicional de defensa del model mixt, que és el que avalen la Llei de Comunicació Audiovisual i la Llei de la CCMA, mentre que el PPC es va mostrar molt comprensiu amb les reclamacions de l’associació de ràdios privades i defensava que el model que s’imposa a Europa és el de suprimir la publicitat en els mitjans públics. Per la seva banda, Ciutadans va declarar-se partidari d’un finançament exclusiu amb fons públics.

Per últim, i com a tema inesquivable en campanya, es va plantejar el conflicte pels blocs electorals cronometrats i ordenats en funció dels darrers resultats electorals. Tot i acceptar parcialment alguns dels arguments dels professionals, i la possibilitat futura de poder-ne prescindir, a través d’una Llei Electoral Catalana, CiU i PSC es van remetre a la inevitabilitat de la seva existència, de la mateixa manera que ho va fer el PPC. Ciutadans, per la seva banda, van dir que compartien els motius de la denúncia professional, i que caldria modificar la legislació actual, però van reclamar equanimitat en la presència dels grups parlamentaris als informatius. ERC i ICV-EUiA van reiterar la seva oposició tradicional als blocs electorals, alhora que reclamaven que les protestes dels professionals no perjudiquessin la credibilitat dels mitjans públics. Aquests dos partits també van demanar que no es generalitzés la denúncia professional a tots els partits polítics i van manifestar la seva oposició a la proposta de debat ‘cara a cara’ entre els dos principals candidats contemplada en el pla de cobertura informativa de les eleccions aprovat pel Consell de Govern de la CCMA.

SECRETARIA DE COMUNICACIÓ
Barcelona, 25 de novembre de 2010