El primer ‘Cara a cara’ de la democràcia en unes eleccions al Parlament de Catalunya representa una burla a tot el sistema informatiu de les eleccions, i una vulneració clara dels principis democràtics.

Primer el Consell de Govern de la CCMA obliga a un seguiment en blocs diaris, minutats i ordenats de manera proporcional als resultats anteriors, al marge de qualsevol criteri informatiu. Després planifica un debat amb el sis candidats a la Presidència dels grups amb representació parlamentària, mantenint, aquí sí i tal com regula la llei electoral, el mateix temps per a tots els participants. I finalment, aproven un Cara cara de dos candidats que trenca tot equilibri de proporcionalitat i que ignora que no es tracta d’unes eleccions presidencials sinó d’unes eleccions al Parlament que haurà de nomenar el futur president de la Generalitat. Després d’aquesta iniciativa no és estrany que els electors no entenguin que es pugui nomenar President a algú que no ha obtingut la majoria dels vots.

El règim electoral representatiu només és qüestionable canviant la llei electoral i convertint les eleccions al Parlament en eleccions a la Presidència de la Generalitat. Però fins i tot en aquest cas, que hauria de ser a dues voltes si no s’arribés a una majoria absoluta en primera instància, tampoc permetria un Cara a cara fins a la segona volta. Així succeeix en tots el països, fins i tot en els més bipartidistes, que no és tampoc el cas de Catalunya.

Es dóna la circumstància que, paral·lelament, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha criticat la protesta dels professionals dels mitjans públics contra els blocs electorals argumentant que desprestigien aquests mitjans, quan, ben al contrari, demostren que encara hi ha qui exigeix criteris de responsabilitat professional i d’independència respecte dels partits polítics pel bé del dret a la informació de la ciutadania. No sabem si el CAC opinarà ara sobre la iniciativa del Cara a cara, aquest sí transgressor dels imperatius de pluralisme i imparcialitat que regeixen els mitjans públics.

Tot plegat desprestigia directament la qualitat de la democràcia a Catalunya i l’empetiteix. Així, els mitjans de comunicació públics seguiran ballant al so dels interessos dels partits majoritaris sense respecte a les regle del joc, ni a l’esperit ni a la lletra de la Llei Audiovisual i de la CCMA.

Barcelona, 22 de novembre de 2010

Etiquetes: , , ,