Novament una consulta política no electoral, com la del referèndum europeu, no ha servit per anar eliminant els elements d’ingerència de la Junta Electoral Central (JEC) i dels partits polítics en la informació dels mitjans públics audiovisuals. Si en les darreres consultes es va anar obrint pas una flexibilització dels anomenats blocs electorals en la línia d’eliminar les cortinetes d’entrada i de sortida, el temps estricte en proporció als darrers resultats electorals minutat en cada informatiu, o l’ordre imperatiu de major a menor, i això tant a la CCRTV com a RTVE, la JEC ha tornat a tallar d’arrel les expectatives de reforma, ordenant el format altament qüestionable que identifica respecte del pluralisme amb proporcionalitat estricta dels darrers resultats electorals. I així, si ja la nova proposta reformada del consell d’administració de la CCRTV havia comportat novament una vaga de firmes i d’aparició en pantalla dels cronistes de campanya, més tres dies de vaga de firmes a tota la redacció de TV3, a la que s’han afegit professionals d’altres empreses, com RNE, la nova clatellada de la JEC, que va actuar a instàncies d’un partit polític que havia proposat les reformes en el consell, no ha fet sinó reforçar el rebuig dels professionals a tanta imposició arbitrària que interfereix radicalment la seva tasca.
Per això, perquè ja fa massa anys que aquesta situació es perpetua, seria hora d’anar pensant en atacar el mal d’arrel, i plantejar si és legal i constitucional que la JEC interfereixi el dret fonamental a la informació com si es tractés dels espais gratuïts de propaganda electoral, que sí són competència seva. S’acabaria així amb el gran equívoc, producte d’hàbits de la transició política, i als quals els partits polítics s’acullen per comoditat i per mirar de compensar el que d’altra banda no encerten a resoldre: el governamentalisme de la radiotelevisió pública, que es pot anar aconseguint si s’aproven les reformes legals prou estudiades i lloades, però que tant costa fer efectives.
