Com hem denunciat reiteradament, la no aprovació de la nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, mandatada pel Parlament fa més de sis anys, és una font constant de conflictes, perquè comporta que no hi hagi el blindatge legislatiu necessari per a la independència, la neutralitat i la professionalitat que totes les forces polítiques asseguren que volen per als mitjans públics dependents de la Generalitat.

Un d’aquests conflictes és la imposició dels anomenats blocs electorals en els informatius diaris, informacions de campanyes polítiques pautades segons criteris de representativitat parlamentària i que topen amb els criteris professionals dels informadors, que valen per la resta de l’any però que la Junta Electoral Central s’empenya en interferir aplicant els criteris que només pot imposar als espais gratuïts de propaganda electoral. Encorseta així la informació de les campanyes electorals amb pautes d’ordre i de durada que interpreten que el pluralisme s’assegura d’acord a la proporcionalitat dels darrers resultats electorals.

Com en ocasions anteriors, aquests criteris els ha flexibilitzat el consell d’administració de la CCRTV, arran de les queixes i mobilitzacions dels seus professionals més implicats. Ara no serà obligat el minutat diari de cada informació ni l’ordre ha de respondre a la representativitat electoral més o menys gran. Però no es qüestiona que del còmput global de la campanya s’han de desprendre uns percentatges d’acord amb la influència electoral, ni que el pluralisme s’hagi de traduir en proporcionalitat, més o menys estricta.

Per això faria falta un consell d’administració que no es limités a representar els interessos dels partits, que fos un òrgan de gestió de les empreses de la Corporació i que defensés criteris d’independència i de neutralitat informativa que no necessitessin la tutela dels representants polítics, de vegades ells mateixos responsables de la campanya electoral respectiva. I a això només ens hi podem acostar si s’aprova la nova llei de la CCRTV, que és a punt i pactada en ponència, i que amenaça de decaure abans de la fi de la legislatura únicament perquè no tots els partits aposten per dur endavant els seus compromisos. Seria extremadament lamentable que formacions polítiques que a l’oposició van defensar la bandera de la independència i la neutralitat informativa dels mitjans de la Corporació intentessin ara aprofitar la discutible rendibilitat de mantenir el model governamental (segons el qual la radiotelevisió pública ha de respondre a la majoria governant) i traïssin les seves promeses, d’una manera tan suïcida que possiblement, cas de tornar a l’oposició, tornarien a la queixa permanent per un model que haurien renunciat a canviar quan han tingut la capacitat per fer-ho.

Els professionals de la informació no som ingenus ni creiem sense més en les declaracions a favor de la independència dels mitjans. Per això podem dir ben clar que no perdonarem un engany a gran escala com el que s’anuncia si no s’aprova la reforma de la Corporació en aquesta legislatura, perquè això significaria que el debat monogràfic sobre l’Audiovisual de desembre de 1999 al Parlament s’hauria convertit en una gran comèdia. I nosaltres ens en recordaríem sempre dels farsants.

Barcelona, 18 de maig de 2006

Etiquetes: , , , , , ,