Davant l’allau de crítiques mediàtiques i polítiques en precampanya electoral: Les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, situades en un context de forta polarització política agreujada per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, estan portant a un increment de crítiques contra TV3 i Catalunya Ràdio i contra els seus professionals fetes pel broc gros i on es barregen denúncies pels seus continguts amb amenaces de substitució de les plantilles o de reducció de l’aportació pública. A això s’afegeix la ingerència de la Junta Electoral Central en l’elaboració de la informació, en una clara vulneració de la llibertat d’informació prevista a l’article 20 de la Constitució, que ja havia iniciat fa anys amb la imposició als informatius dels blocs cronometrats amb ordre i temps desiguals per a cada partit en funció de la seva representació anterior.

Destaca sobretot que en alguns casos les propostes que qüestionen l’actual model dels mitjans de la CCMA topen amb el que han defensat en la darrera i altres legislatures representants dels mateixos grups que ara aposten per la divisa simplista de que “mort el gos s’ha acabat la ràbia”. Sembla que a alguns polítics els resulti massa sofisticat mantenir el seu compromís que la millor alternativa a l’acusació de falta de pluralisme i d’imparcialitat d’aquests mitjans és el retorn al consens polític i social en la seva gestió, aprovat pel Parlament l’any 2000, assolit el 2007, i revocat el 2012 amb la contrareforma de la llei de la Corporació impulsada per CiU i el PP que va facilitar la seva regovernamentalització.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) lamenta que els grups parlamentaris que el mes de juny van arribar a un acord unànime en la ponència conjunta sobre la reforma de les lleis audiovisuals hagin de veure com alguns candidats tornen a la vella cantarella de que si no els agraden els continguts de TV3 o Catalunya Ràdio, la solució és el tancament o les retallades pressupostàries. Perquè això suposa llençar la feina feta per avançar en la democratització de la governança de la CCMA, per assegurar la independència professional i també l’empresarial. De manera que els consens sigui necessari també per garantir un finançament suficient per una televisió pública de qualitat, que tota la societat se senti seva i que no sigui qüestionada per l’oposició, que com ara passa és un senyal inequívoc de que hi ha una apropiació governamental de la seva gestió.

Per això i en sintonia amb les reclamacions de les organitzacions representatives dels treballadors de la Corporació i del sector, l’SPC reclama de les candidatures al Parlament el seu compromís amb les dues condicions que defineixen uns mitjans públics de pais : independència professional i finançament estable. I les dues alhora, sense posar-ne cap com a condició de l’altra.

Ja són massa anys de jugar amb els drets i les aspiracions dels treballadors i de la ciutadania, seguint la desgraciada tradició hispànica de control governamental dels mitjans públics. En aquesta nova etapa, sigui la que sigui, i malgrat el moment de màxima confrontació política, o precisament per això, calen uns mitjans públics al servei de la societat per oferir-li no sols informació de proximitat i programació de qualitat, sinó per sobre de tot una informació veraç i rigorosa, com mana la deontologia professional i totes les lleis que regeixen la CCMA. Normes que reclamen independència, pluralitat, imparcialitat i neutralitat política.

Pel que fa al nou capítol d’ingerència de la JEC en la tasca informativa dels professionals de la Corporació, s’ha de recordar que la llibertat d’informació no té altres límits segons la Constitució que el respecte al dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància. La resta, i com diu la mateixa Constitució, és censura prèvia, inadmissible en democràcia.

Per això donem suport a totes les expressions de protesta que es facin contra aquesta nova intromissió judicial, o contra la imposició dels blocs electorals minutats en els informatius dels mitjans públics i privats. Si es vol avaluar l’equilibri en les informacions de campanya, sense caure de nou en la censura prèvia, el seguiment a posteriori el pot fer el CAC, que també podria orientar sobre les expressions ara prohibides per la JEC, i sobre les quals també podrien definir-se els Consells professionals representatius de les redaccions d’informatius.

Barcelona, 2 de desembre de 2017