Per al Sindicat de Periodistes de Catalunya, les dates de l’1 i el 3 de maig -Dia Mundial del Treball i Dia de la Llibertat de Premsa respectivament- sempre han anat plegades, sempre han estat les dues cares de la mateixa moneda. La precarietat laboral dels treballadors de la informació ha estat un terreny abonat per a la manipulació i la distorsió de la realitat. És a dir, per a la vulneració, al mateix temps, de dos drets fonamentals reconeguts en tota legislació democràtica, com són el d’un treball digne i el de rebre una informació plural i veraç.

Enguany, però, el 3 de maig arriba en un context molt especial, el de la guerra d’Iraq. El conflicte bèl·lic ha posat sobre la taula, amb tota cruesa, les condicions amb què treballen els informadors, els qui han d’explicar al món el que està passant. Els periodistes són, en aquests escenaris, uns testimonis incòmodes. Però no només pels que volen administrar la realitat sinó també per a aquells per a qui treballen. Les empreses informatives són gasives a l’hora de posar a disposició dels seus enviats especials tots els mitjans necessaris, tant els laborals, com els professionals i els logístics. El cas de José Couso és paradigmàtic de la desprotecció amb què es cobreixen els esdeveniments més perillosos i la incomoditat que per a alguns suposa la presència dels informadors.

Per això, reiterem la reclamació que vam plantejar fa unes setmanes, en complir-se el primer aniversari de les morts de Julio Anguita Parrado i de José Couso: Un Estatut del Corresponsal de Guerra que eviti situacions com les que s’han viscut amb Parrado i Couso i també, més recentment a Haití, amb Ricardo Ortega. La vida dels periodistes no val més que la de les altres víctimes, però els informadors són els garants del dret a la informació de la ciutadania. En la guerra i en la pau.

Però no n’hi ha prou amb això. Els fets succeïts en les darreres setmanes i mesos han propiciat un canvi polític històric tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya. Els mals endèmics que han convertit aquesta professió en una de les més desregularitzades de l’Estat espanyol tenen ara l’oportunitat de capgirar i posar el sector de la comunicació en el lloc que la societat espera i necessita que ocupi. Els gestors polítics han de posar fil a l’agulla en allò que han escrit en els seus programes electorals, que és la regulació laboral i professional del sector. No és una demanda gremialista. És una demanda per poder complir la funció que tenim encomanada: garantir el dret a la informació de la ciutadania. Les manifestacions del 12 i el 13 de març així ho han evidenciat i convindria que ningú ho oblidés.

L’SPC ha organitzat per al 3 de maig un acte per homenatjar aquells companys que han perdut la vida fent la seva feina, que és, no ens cansarem de repetir-ho, servir el dret a la informació de la ciutadania. Es durà a terme a l’Ateneu Barcelonès i hi participaran Carlos Benito (en representació de la família Couso), Carlos Hernández (excorresponsal d’Antena 3 TV a l’Iraq) i Eduard Sanjuan (periodista de TV3). Volem que l’acte sigui un clam contra la indefensió dels periodistes, tant davant dels que els volen fer callar com davant d’aquells que, tenint l’obligació de defensar-los, a l’hora de la veritat els deixen sols davant el perill i sense xarxa de protecció. L’1 de maig serem al carrer conjuntament amb la resta de sindicats reclamant unes condicions dignes de treball. Convidem el conjunt de la professió a participar de tots dos actes.

Per un 1 i un 3 de maig:

Contra la precarietat laboral i la manipulació informativa
Pel dret de la ciutadania a rebre una informació plural, veraç i de qualitat
Perquè es faci justícia en el cas de la mort de José Couso a Bagdad

La nostra precarietat és la teva desinformació

Barcelona, 27 d’abril de 2004

Etiquetes: , , , ,