Com sempre, commemorem el Dia Internacional del Treball, l’1 de maig, i del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig, de manera conjunta, ja que en la nostra professió són les dues cares de la mateixa moneda. Enguany arriba quan s’albira la fi de l’estat d’alarma a causa de la Covid19 i que la societat podria començar a anar recuperant la normalitat prèvia a la pandèmia. Ha passat més d’un any des de l’obligació de la mascareta i gairebé tots els sectors de la societat n’han patit els efectes amb més o menys duresa. Especialment aquelles persones que han perdut éssers estimats a les quals enviem la nostra abraçada i el nostre condol. El món del periodisme i la informació no ha estat aliè als efectes perversos del coronavirus i també ha patit greus conseqüències. Els ERTO, els acomiadaments, les pèrdues de feina i d’encàrrecs de periodistes i professionals a la peça i freelance, les traves a l’exercici del periodisme en el lloc dels fets amb tota mena de discriminacions, han empitjorat la qualitat de la informació i no han contribuït al fet que en un període tan sensible la ciutadania hagi vist complert de manera satisfactòria el seu dret a la informació.

En aquest context, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) reclama mesures urgents als governs català i espanyol per posar fi a la precarietat laboral que en els darrers mesos s’ha agreujat encara més al sector, posant molts companys i companyes en situació extremadament preocupant, i amb la desregulació de la informació perquè suposa un greuge comparatiu democràticament inadmissible. En els anys que portem de democràcia s’han regulat tots els drets democràtics de la ciutadania (sanitat, educació, habitatge, justícia, atenció social…) tret del de la informació, quan aquest és el rovell de l’ou per defensar la resta.

Al mateix temps, volem insistir en la des de fa lustres ja inajornable regulació de la feina dels i les periodistes a la peça que a l’Estat espanyol treballen en unes condicions laborals que entren de ple en la més absoluta indecència, especialment si les comparem amb les que té aquest col·lectiu en altres països europeus. Aquesta Europa de la qual Espanya treu pit de pertànyer, però de la qual se n’oblida a l’hora de reconèixer els drets dels seus col·lectius laborals més precaris. El nombre de periodistes a la peça i freelance no para de créixer, sense que s’hagi fet fins ara el menor gest per regularitzar aquest col·lectiu totalment desprotegit. Ja està deixant de ser una injustícia històrica per convertir-se en una burla cínica dels legisladors cap a unes persones pràcticament sense cap dret social.

Segons la Federació Internacional de Periodistes (FIP), la pandèmia de la Covid-19 ha portat nous elements i desafiaments per als i les periodistes. En primer lloc, l’equilibri laboral ha desaparegut completament, ja que alguns/es periodistes treballen en excés i molts/es altres han perdut les seves ocupacions o encàrrecs, la qual cosa agreuja la crisi econòmica i la inseguretat i qualitat laboral del sector. A més, la línia entre la vida professional i la personal s’ha difuminat totalment a causa del teletreball que, en molts llocs, s’ha convertit simplement, en treballar des de casa, que és molt diferent del que hauria de ser un teletreball ben entès.

Per això, la FIP alerta dels problemes mentals que la pandèmia ha provocat en un segment important de la professió. Afirma en un comunicat que «en una enquesta publicada recentment per l’International Center for Journalists (ICMF), el 70% periodistes enquestats/des va qualificar l’impacte psicològic i emocional per la crisi de la COVID-19 com el factor més difícil d’afrontar en la feina». Al seu torn, un estudi de Reuters revela que un nombre significatiu de periodistes que cobreixen la COVID-19 mostren signes d’ansietat i depressió. Finalment, la FIP recorda una enquesta feta per aquesta organització que més del 75% de les dones periodistes «han vist augmentat el seu nivell d’estrès durant la pandèmia, i la meitat ho atribueixen a l’alta càrrega de treball com la causa principal.j a que ho fan amb plena dependència jeràrquica i funcional, i a jornada completa».

Per defensar el dret a la informació de la ciutadania i que no se li ocultin aspectes importants de l’actualitat, cal que Espanya adopti també mesures de protecció dels i les denunciants o alertadors/es de corrupció. No fer-ho contribueix a un retrocés en la qualitat democràtica que ja és molt preocupant. També és imprescindible que tant el govern català que s’ha de formar aviat com els grups parlamentaris de la Cambra catalana– afrontin com a repte essencial i urgent el desenvolupament de l’article 52 de l’Estatut que és el que estableix les obligacions dels poders públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania. Alguns dels partits amb representació parlamentària incloïen en els seus programes electorals propostes en aquesta línia i la majoria d’ells han mostrat en aquesta legislatura passada la seva predisposició a fer-ho.

Per tot això cridem als professionals de la comunicació a participar en els diversos actes que se celebren amb motiu de l’1 i el 3 de maig, sempre seguint les recomanacions sanitàries i les mesures de protecció dictades per les autoritats. Animem especialment a participar en el Diàleg Professional organitzat per la ‘Comissió Periodigne’ –de la qual forma part l’SPC amb altres organitzacions periodístiques– que, amb el lema El virus de la precarietat. Periodistes en temps de pandèmia, se celebrarà el pròxim 3 de maig per videoconferència a través de la plataforma Zoom. (Per participar-hi, cal inscriure-s’hi a través de la web www.periodigne.cat/el-virus-de-la-precarietat.

Defensem el periodisme, per una ciutadania lliure!!

Etiquetes: , , , , , ,