El jutge Francisco Javier Delgado Sainz, titular del jutjat social número 1 de Lleida, ha reconegut com a improcedent l’acomiadament de Josep Maria Armengol, corresponsal a Lleida d’El Periódico de Catalunya entre 1991 i l’1 de febrer de 1999. Els responsables del rotatiu havien comunicat l’11 de gener al seu redactor a la capital del Segrià que a partir de l’1 de febrer cessava en les seves funcions. La sentència recorda que l’Estatut dels Treballadors estableix que l’existència de relació laboral ve determinada pel fet que la prestació de serveis contractada es realitza dins de l’àmbit d’organització i direcció de l’empresa i per tant dins del seu cercle rector, disciplinari i organitzatiu.
La resolució judicial estableix de manera força clara que “la llibertat i l’autonomia de la qual gaudia la part actora per realitzar la seva feina no era plena pel que fa als continguts i a les orientacions, com ho demostren les trucades telefòniques diàries, habituals i regulars, en hores repetides, el sotmetiment als dictats del llibre d’estil i a les orientacions dels responsables de la secció”. Que la llibertat de la qual disposa un corresponsal per al desenvolupament de la seva tasca, pel que fa a l’elecció de lloc de treball, horari i jornada, no desvirtua la relació laboral fins el punt de convertir-la en civil, és un dels altres elements que dictamina la sentència. En resposta al criteri de l’empresa, que reclamava que la tasca del corresponsal fos considerada com a relació civil, la resolució afirma que “estarem davant d’un professional lliure quan aquest professional ofereixi la seva feina a un o diversos mitjans de comunicació sense que aquests mitjans li ho encarreguin, i quan del context de la seva actuació es denoti la no existència de vincle diferent d’aquest o es pugui detectar la presència d’una organització empresarial pròpia, que no és el cas”.
El reconeixement de la relació laboral dels corresponsals és una de les reivindicacions que el Sindicat de Periodistes de Catalunya ha plantejat des del primer dia. Els arguments són els mateixos que hi ha a l’Estatut dels Treballadors i que el tribunal -i no és la primera vegada ni serà l’última- ha reconegut. Aquesta sentència ha de ser aprofitada, perquè en les negociacions de conveni es torni a plantejar la necessitat de posar la tasca dels corresponsals al mateix nivell que la de la resta de redactors pel que fa a la situació contractual.
L’SPC té damunt la taula del ministre de Treball la proposta de regulació de la figura del col·laborador periodístic. El corresponsal és molt més que això. És plantilla encoberta, tal com acaba d’establir el jutge Delgado Sainz. Les empreses han de prendre bona nota d’aquesta resolució i regularitzar d’una vegada per totes els seus corresponsals.
Hi ha diaris que ja ho han fet. La resta els toca pagar cada vegada, com en aquesta ocasió, la indemnització pertinent, els salaris no abonats ja que la seva supèrbia no els permet fer marxa enrere i tornar a posar al seu lloc el periodista acomiadat. El cas d’Armengol no és el primer. Esperem que sigui l’últim.