Els esdeveniments i pronunciaments de les últimes setmanes al voltant dels nomenaments de càrrecs per a la CCRTV, que han fet còrrer tants titulars, no haguessin estat tan agitats si fos vigent una nova Llei de la corporació que marqués les regles de joc, exigint el consens parlamentari o una majoria qualificada per procedir, de manera directa o indirecta, a l’elecció de la direcció general de la CCRTV. Com que no ha estat així, i a més som a les portes d’unes eleccions generals, ha estat inevitable que les formacions polítiques actuessin d’acord amb els seus interessos, o si més no per evitar que de la situació se n’aprofités el contrari. Res de nou sota el sol: pocs creuen ja en actuacions despreses i fora del càlcul partidista; seria com reclamar que no actués la llei de la gravetat. Per això precisament l’SPC reclama una nova llei per a la CCRTV, i la general de l’audiovisual, per arribar a un acord parlamentari que garanteixi l’actuació independent dels directius dels mitjans públics de comunicació.

El Sindicat voI diferenciar entre “actuació independent”, i “independència orgànica” o “indefinició política”, perquè tants anys de supeditació a criteris governamentals, i més en general, partidistes, han arribat a provocar confusió entre els dos conceptes; tants anys de sotmetiment a la politització dels mitjans públics i a les ingerències extraprofessionals han creat com a reacció una actitud de rebuig frontal a la mateixa política, de forma que l’opinió política o ideològica d’un periodista esdevindria un obstacle per a la seva professionalitat i capacitat d’actuació independent i imparcial. L’SPC creu que ni tant, ni tan poc. Si fos així, no podrien tenir opinió ni adscripció política ni els membres del CAC, dels quals no es fa precisament un balanç negatiu pel que fa a la seva autonomia i professionalitat, per no parlar que es tractaria d’una exigència anticonstitucional, i que l’experiència demostra sobradament que pot ser més sectari i comissari periodístic un suposat independent (de forma que cauria en la categoria de mercenari) , que molts càrrecs amb opció política personal.

Mentre arriba la nova llei, que reclamem a totes les forces polítiques per acabar amb les habituals picabaralles -ara amb els protagonistes canviats- la primera prova serà l’elecció dels membres del nou consell d’administració. Com que es continua lligat a l’antiga Llei, sembla que l’elecció es farà pels criteris tradicionals. Però, en primer lloc, fins i tot la lletra de l’antiga llei no es compleix –textualment especifica que el consell d’administració es compon de 12 membres, elegits pel Parlament mitjançant majoria de dos terços, entre persones de rellevants mèrits professionals– i, en segon terme, ja que els partits del Govern han promès canvis en els criteris d’elecció (de forma que no es corresponguin amb pures quotes polítiques) i que els de l’oposició sembla que ara reclamen en el mateix sentit el què durant anys han negat, sisplau que es posin d’acord i nomenin un consell d’administració que respongui al seu nom i sigui l’encarregat de dirigir. al costat de la direcció general, les empreses de la Corporació.

L’SPC reitera que no ens valen ni els caps de premsa ni els secretaris d’organització, ni gent no preparada en el seu àmbit de competència, ni figures que responguin només a la quota política. En els pròxims nomenaments per al consell d’administració en treurem la primera pista de la voluntat dels partits d’avançar cap a la independència dels mitjans que –com indica el seu nom– han de ser públics i de tots.