L’1 de juliol va començar el període de consultes sobre el procediment d’acomiadament col•lectiu presentat pel President de la CCMA, que amb el seu vot de qualitat va desfer l’empat que hi va haver al Consell de Govern de la Corporació per dur-lo endavant. Un PAC (o ERO) que tampoc té el suport de la majoria de grups parlamentaris de la cambra catalana.

Per les informacions que es coneixen, es tracta d’un atac frontal i letal contra els mitjans públics de la Generalitat, del tot contradictori amb la doctrina oficial de CiU pel que fa als mitjans de la Corporació, i més en l’actual situació política.

És un pla que vol enviar a l’atur 312 persones, que mutila greument la capacitat productiva de TV3 i de Catalunya Ràdio, i afecta l’oferta de servei que són la seva raó de ser. D’una manera que només pot afavorir interessos polítics i econòmics contraris a uns mitjans públics forts com a garantia de cohesió social, cultural i lingüística.

Ho fa a més en els àmbits en què els mitjans de la Corporació més han excel•lit, com els programes culturals i reportatges de producció pròpia, i específicament en el camp informatiu: del conjunt d’afectats segons la proposta de la consultora Price WaterHouse Cooper, 100 són informadors, 60 a TV3 i 40 a Catalunya Ràdio. Amb detalls incomprensibles com el tancament de la delegació de TV3 a Bilbao per un suposat descens de l’interès informatiu de la realitat basca…

Es tracta d’una ofensiva descarada contra el model de mitjans públics definit en el mandat marc parlamentari i en la pròpia Llei de la Corporació, i d’un atac sense precedents a la professió periodística, per part d’un Govern que ha assumit les conclusions d’una Mesa sectorial en defensa dels mitjans de comunicació que lògicament reclamaven un finançament suficient de la CCMA i l’aprovació d’un Contracte programa per dotar-los d’estabilitat econòmica a partir d’un mandat clar.

Ara aquest mandat sembla que el marqui PWC, que amb criteris tecnocràtics i economicistes i sense cap referència al servei públic, assenyala –tot i que diu que segueix les indicacions de la Corporació- quins programes han de desaparèixer, quina informació és o no necessària i, amb concepcions purament fordianes, dictamina còmputs de productivitat i de competència professional que deixa en mans dels càrrecs intermitjos, a qui en gran part se’ls assegura la continuïtat, l’elaboració de les llistes d’afectats.

A més, donada la represa governamental del control de TV3 i de CR no és descartable, sinó més aviat probable, que els criteris per aquestes llistes impliquin una depuració ideològica per a un millor funcionament d’aquests mitjans com a eines de propaganda del Govern.

Per tot plegat, des de l’SPC reclamem la retirada immediata del PAC/ERO i la represa de les negociacions de conveni, avortades sense fonament i que són l’única possibilitat d’acords consensuats amb unes plantilles que han donat mil mostres de compromís amb el mitjans al servei del país i que no mereixen ser tractades a cops de peu i llençades com un kleenex just quan les empreses de la CCMA commemoren els 30 anys d’existència.

Barcelona, 2 de juliol de 2013