Article d’Enric Bastardes, secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) publicat al Portal de la Comunicació, 2001-2005, de l’Institut de la Comunicació (InCom UAB), www.portalcomunicacion.com

Gairebé cada dia de l’any és el dia mundial d’alguna cosa. Però n’hi ha alguns amb una significació especial. El Primer de Maig, com a Dia del Treball, i el tres, com a Dia de la Llibertat d’Expressió, en són dos dels més destacats. Els dos s’han forjat amb lluites heroiques, repressió i sang. Però és que el Tres de Maig podria ser-ho també de la Defensa dels drets humans, perquè la llibertat d’expressió, i el seu complementari dret a la informació, són el termòmetre més precís per determinar el grau de llibertat dels pobles.

Tres cinquenes parts de la humanitat, les mateixes que no han pogut sortir del seu grau de subdesenvolupament, no poden exercir el dret a l’expressió lliure ni el d’informar sense censura. Matar el missatger no va ser només una pràctica medieval. Avui encara pots caure assassinat en un balcó de l’Hotel Palestine de Bagdad, o podrir-te a qualsevol presó nauseabunda, o desaparèixer segrestat per un comando de qualsevol causa indigna, o viure amortallat en una gran part de les redaccions de l’Orient i l’Occident.

I és que la realitat desconeguda es pot controlar, però la coneguda posa en perill les estructures dels poders econòmics, polítics o religiosos. Per cada veritat punyent que circula de cap a cap del planeta, amb l’eficàcia de les noves tecnologies de la comunicació, neix un nou artefacte de la indústria militar per silenciar-la a canonades o s’activa una nova iniciativa dels aparells de propaganda per manipular-la.

Ningú no és lliure de perill. Per això hem de saludar amb satisfacció que finalment a les Corts Generals d’Espanya es tingui en compte la necessitat de garantir el dret a la informació de la ciutadania amb la iniciativa legislativa de l’Estatut del Periodista Professional, destinat a convertir-se en un instrument bàsic per a l’exercici responsable del periodisme i a homologar-nos per fi amb les legislacions de les democràcies més consolidades del nostre entorn. També, amb el mateix propòsit, l’informe dels experts apunta en la bona direcció per tal de legislar un nou model de mitjans públics dignes d’aquest nom i fugir definitivament de la temptació manipuladora d’utilitzar-los en benefici del govern de torn. Si tot acaba bé, aquest pot ser un gran any per a la llibertat informativa i l’aprofundiment dels valors democràtics a Espanya. No en va l’actual composició parlamentària va néixer enmig de la cridòria d’una societat irritada que reclamava: “Volem saber la veritat!”.