El periodista de la revista Mongolia Pere Rusiñol ha estat objecte d’una querella per injúries i calúmnies per part de l’empresari Jaume Roures. La demanda està dirigida contra Pere com a persona física i contra l’editora de Regió 7 com a responsable civil subsidiària, per una entrevista realitzada com a soci i periodista de Mongòlia i per afirmacions que són conseqüència de la informació publicada en aquesta revista. Per això, Mongòlia entén que la llibertat d’expressió es veu plenament amenaçada perquè es presenta una querella contra un membre del projecte per afirmacions basades en el que publica la revista.

Per poder afrontar les despeses que suposen aquesta querella Pere Rusiñol ha impulsat una campanya de microfinançament a través de la plataforma Verkami, a la qual el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), al qual el company està afiliat, dóna total suport. L’SPC demana a la professió que en la mida que pugui hi col·labori. Tot i que la campanya ja ha superat els mínims inicials fixats, els diners recaptats es destinaran a situacions similars.

El mateix Rusiñol explica a la web d’aquesta campanya com s’ha produït aquest cas: «Gairebé 10 anys després del tancament de l’edició en paper del diari Público, el magnat Jaume Roures m’ha presentat una querella criminal pel que vaig dir en una entrevista que vaig donar al diari Regió 7. Vaig explicar que la matriu del diari estava a Holanda, que va deixar sense pagar més de 20 milions als treballadors, col·laboradors, proveïdors, Seguretat Social i Hisenda, que mentrestant va invertir en un restaurant de luxe, que va recomprar ell mateix la capçalera lliure de càrregues, etc… En fi: veritats acreditades en el mateix concurs de creditors».

L’entrevista de Regió7 se centrava en bona part en les conseqüències per a la llibertat d’expressió de querelles contra el periodisme independent. I aquest va ser precisament el titular que el diari va triar per a destacar la notícia en la seva portada: «Una multa permet silenciar veus descontrolades sense prohibir publicar». En aquest context cal tenir present la moció que la Federació Europea de Periodistes (FEP) [la número 2] va aprovar en la seva darrera assemblea anual, celebrada a la ciutat croata de Zagreb els dies 8 i 9 d’octubre d’enguany, relativa a les Demandes Estratègiques Contra la Participació Pública (SLAPPS, en les seves sigles en anglès), que es refereixen a les demandes que els poders de tota mena interposen contra professionals de la informació per ofegar-los a costos judicials per tal de desanimar-los a publicar determinades informacions incòmodes o crítiques per aquests governs.

En aquesta moció s’afirma que aquestes demandes «representen una amenaça fonamental a la professió periodística, ja que ataquen directament el dret fonamental de la professió, la llibertat d’expressió. Com indica l’acrònim, una SLAPP és una demanda que no es presenta per defensar un dret del demandant, sinó per inhibir i reprimir la presentació d’informes independents. Per aconseguir aquest objectiu, els casos SLAPP exploten i abusen de les llacunes processals» per perseguir i assetjar professionals de la informació. Aquest és el cas al qual ara s’enfronta Pere Rusiñol i pel qual la professió ha d’actuar perquè no és el primer cas en què es produeixen accions judicials d’aquesta mena per silenciar la informació. A la moció aprovada per la FEP es demana a la Unió Europea que impulsi una Directiva per abordar els casos SLAPP i posar fi a aquesta estratègia d’assetjament que pateixen periodistes crítics amb els poders, siguin polítics, econòmics, empresarials o de qualsevol altre mena.