La setmana del 21 al 25 de gener de 2008 es pot considerar clarament com la setmana negra per a la independència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que tothom creia que seria la conseqüència de l’aplicació de la nova llei. Però els fets no han confirmat aquesta esperança. Així, el dilluns 21 de gener, una Comissió del Parlament va examinar els candidats al Consell de Govern de la CCMA, pactats pels partits i avalats, «per mandat legal», pel CAC (que diu que només tenia l’encàrrec d’aprovar o no la idoneïtat professional).

El dimecres 23 és la data fixada per al primer ple del Parlament del 2008 que ha d’aprovar els noms dels candidats, un cop examinats, i els designa membres del Consell de la CCMA. El divendres 25 és previst, en funció del pacte entre les forces polítiques, que els designats siguin presentats al Parlament i prenguin el relleu de l’antic Consell d’Administració. Entremig, una informació no desmentida assegura que CiU, PSC i ERC han pactat un acord per repartir els directors de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio, i el cap de programes de TV3, entre altres càrrecs. Això, quan segons la Llei, el Consell de Govern ha d’elegir un Director General per concurs públic, i, posteriorment, aquest ha de nomenar els directors de la ràdio i la televisió.

La vulneració de la Llei de la CCMA, que ha trigat vuit anys, ha estat constant, afavorida sens dubte per les esmenes introduïdes a darrera hora per CiU i PP, i acceptades pel tripartit, que desnaturalitzaven el nou model dels mitjans de la Corporació, en elevar a dotze els membres del Consell, restringir als grups parlamentaris la presentació de candidatures, i limitar el paper del CAC a l’hora d’avaluar els aspirants. Però en la línia de les lentes millores assolides des del debat de l’Audiovisual de 1999, s’esperava que els partits mantindrien l’equilibri de propostes anteriors al Consell d’Administració i hi hauria alguns candidats susceptibles de ser el contrapès d’altres marcadament partidistes. Però ni això. La llei, retocada, preparava el terreny, però el repartiment de cadires previ, per quota com és tradició, i els noms aportats superaven tot l’imaginable.

Finalment, i vulnerant no sols la Llei, sinó rifant-se dels seus propis grups parlamentaris i del nou Consell de Govern , els partits -o els més importants d’ells- poden haver pactat, en secret i contra tota legalitat, els càrrecs directius dels mitjans de la Corporació. És una estafa històrica als reclams professionals, sindicals, acadèmics i socials, i un pas enrera respecte de les possibilitats d’avançar cap a un model de mitjans públics independents, que és el que els pot prestigiar i assegurar-ne la viabilitat. L’espectacle d’aquestes setmanes ha malmès fortament la imatge de la Corporació, i només la feina i la resistència dels seus professionals podrà començar a recuperar-la. Des del sindicat fem una crida a organitzar-la, per evitar intromissions polítiques i repartiments a la italiana (lottizzazione), i per encapçalar el rebuig social que aquesta actuació descaradament partidista mereix. Una de les primeres mesures del Sindicat ha estat demanar la intervenció del Síndic de Greuges davant la greu vulneració de la Llei que suposa el primer Consell de Govern de la nova CCMA. A la pàgina web del Sindicat es poden consultar els diferents comunicats que l’SPC ha fet públics sobre aquesta qüestió així com també els que han elaborat els comitès professionals de Catalunya Ràdio i de TV3.