Informar sobre la pandèmia en els darrers mesos ha estat una tasca força complicada, especialment per a periodistes a la peça «perquè hi ha hagut moltes dificultats per trepitjar el terreny per la gran quantitat de feina que hi havia», va afirmar Michele Catanzaro en el diàleg professional del 3 de maig passat realitzat amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa amb el títol d’El virus de la precarietat, periodisme en temps de pandèmia. Aquest acte havia estat convocat per la ‘Comissió Periodigne’, integrada per diferents entitats de periodistes. Catanzaro va recordar que «les redaccions van arribar a la pandèmia amb molt poc múscul a causa dels ERO i encara es van debilitar més pels ERTO i les retallades importants en col·laboradors». Aquest diàleg va consistir bàsicament en una conversa entre Catanzaro i Sandra Vicente, tots periodistes a la peça en diferents facetes informatives.

Sandra Vicente, per la seva part, va lamentar que «el teletreball ha accentuat l’atomització del periodisme» i les conseqüències del gran nombre d’hores que han hagut de fer molts professionals de la informació en els darrers temps a causa de les retallades. Així, va assegurar, «periodistes cansats no poden fer una bona feina». També va afirmar que els petits mitjans independents «són els que millor paguen les col·laboracions».

En el mateix acte també van participar en  nom de les entitats que componen la ‘Comissió Periodigne’ Siscu Baiges (Solidaritat i Comunicació, SICOM), Joan Vila (Grup de Periodistes Ramon Barnils, GPRB), i Francesc Ràfols (Sindicat de Periodistes de Catalunya, SPC). Baiges va mostrar la seva preocupació per la situació dels periodistes més joves i va demanar ajudes «per potenciar aquests mitjans nous independents» perquè aquesta gent pugui trobar un lloc de feina a la professió.

Vila va destacar que la importància de la millora de les condicions laborals del periodisme en el fet que això és imprescindible per garantir el dret a la informació «perquè és l’única manera perquè aquest periodisme tingui un reflex en la ciutadania que pugui informar-se de forma lliure i pugui creure en el que estem fent». Ràfols va reclamar un cop més la regulació del dret a la informació de la ciutadania d’acord amb el que estableix l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i que «a Catalunya això es tradueix en el desenvolupament de l’article 52 de l’Estatut». Va recordar que aquest dret humà «és entre tots els drets democràtics essencials de les persones l’únic que ni a Espanya ni a Catalunya ha estat encara regulat per garantir-lo de manera adequada com correspon en una societat democràtica».

La sessió, de poc més d’una hora de durada, es va enregistrar i es pot seguir al nostre canal de Youtube clicant en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=lFLkVsi45mU