Queden pocs dies per poder aturar l’aplicació de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors modificat per la darrera reforma laboral del PP i CiU, que significaria una retallada unilateral per part de la direcció d’un 7,25% i la desaparició de condicions centrals del nostre Conveni, com les franges horàries i complements salarials diversos per compensar prestacions obligades per la feina.

Davant d’aquesta nova amenaça, ben real, hem de respondre amb determinació de lluita, sí, que hem demostrat sobradament. Però també amb la intel.ligència d’analitzar la situació i veure els pros i contres de cada pas que donem, com a plantilla i a la mesa de negociacions.

I arribats a aquest punt, i sense necessitat d’afluixar en les nostres protestes contra una nova proposta de retallada salarial injusta, ja és hora de presentar mesures alternatives, com propostes de reducció de jornada voluntària, prevista en els acords del PAC, o incentivació de permisos no retribuïts. Amb l’objectiu de revisar algunes partides per mirar de salvar l’essencial de la nau, que en aquest cas és tenir un conveni digne i mantenir el sou base i l’antiguitat.

Per suposat que el primer és regular els sous excessius i els plusos injustificats, i reclamar estalvis en capítols diferents al capítol 1 (sous i salaris), però davant el tancament de la direcció i el pols letal que ens planteja, amb voluntat de trencar-nos les cames, no podem, a dos dies del fatídic 6 de març, negar-nos sense perspectiva a reconsiderar aspectes de la nòmina variable susceptibles de reducció per tal de salvar el més bàsic, en un context de lleis laborals que no ens afavoreix.

Per això reclamem que s’esgotin les possibilitats de negociació, un cop aconseguit el període de 15 dies sense el qual ja estaríem abocats a l’article 41, perquè puguem demostrar, fins i tot en base al pressupost ara actualitzat amb 7,5 milions d’euros més i que no compartim, que no calen les retallades de sou que ens exigeix la direcció de la CCMA pel seu entestament a eixugar en un any el dèficit del 2013, generat sobretot pel descens en l’aportació pública de la Generalitat.

Encoratgem per tant la comissió negociadora, ara en format de comitè de vaga per justificar aquest període de converses, a trobar propostes imaginatives i realistes per no donar arguments a Brauli Duart per trencar de nou la negociació acusant els representants dels treballadors d’immobilistes.

Sabem que les seves propostes són indignants, considerant el que hem perdut des del 2010, però cal tenir el cap fred per no respondre a les provocacions amb actuacions reactives, sinó amb una estratègia serena que busqui aplegar la majoria de la plantilla i garantir-ne la unitat. I si negociar és també en part cedir, fem-ho amb allò que no sigui imprescindible, i fins i tot perdent alguna bugada, mirem de salvar bous i esquelles.

MOBILITZACIÓ SÍ, PER REFORÇAR LA CAPACITAT DE NEGOCIACIÓ

Sant Joan Despí, 4 de març de 2014

Etiquetes: , , , , ,