“Vam deixar de ser periodistes el dia en què les notícies ja estaven escrites abans fins i tot que sortíssim de la redacció”.

El periodista Samuel Toledano, secretari de Comunicació de la Unió de Professionals de la Comunicació de Canàries (UPCC) ha publicat en el Blog oficial de l’Assemblea Oberta de Periodistes Canaris aquest article:

“Vam perdre el periodisme molt abans que els nostres llocs de treball. Ho vam fer sense adonar-nos del perniciós joc al voltant dels de sempre. Les nostres figures no eren més que l’instrument necessari perquè les seves veus s’escoltessin repetidament a tots i cada un dels canals existents… encara que no diguessin res… encara que diguessin el mateix de sempre.

I en aquest camí hem transitat tots alguna vegada, tan a prop de l’escenari, del teatre del públic / privat, on impúdicament les obligacions dels representats es traslladen a ens els interessos dels quals s’amagaven en paradisos fiscals. Assistíem a còctels on el repartiment estel•lar, irònicament, es distribuïa els papers principals, creant una aparença de renovació que cobrim encantats i que el públic, molt abans que nosaltres, ja començava a percebre amb un cert tuf a etern homenatge, a reverència, a submissió.

Uns miràvem a una altra banda o culpàvem a la direcció dels mitjans, altres ni ens adonàvem d’aquesta estafa informativa, i altres, malauradament molts, es sentien i se senten molt còmodes en una dinàmica informativa que no deixa de ser un eufemisme absurd de mediocritat periodística.

I mentrestant, quan encara no vèiem una crisi que ja alguns apuntaven, oblidem que la nostra feina era el periodisme. El vam perdre, deixem de banda la nostra obligació amb els ciutadans, signant el retrat de la nostra pròpia professió deixem de ser periodistes el dia en què les notícies ja estaven escrites abans fins i tot que sortíssim de la redacció.

Vam perdre un temps preciós per evitar que aduladors professionals del públic / privat s’ensenyoriran del periodisme, obrint la porta a l’estranya faràndula que avui s’apropia sense pudor del qualificatiu de periodista.

Humiliats, sense treball ni professió, la retrospectiva del nostre fracàs és un punt de partida, una constatació que l’objectiu ha de passar per recuperar el periodisme. La ironia d’aquests temps tan estrany és que només exigint un dret fonamental segrestat, denunciant els falsos predicadors de la professió i posant al carrer a la portada estel•lar, així, només així, podrem recuperar el periodisme i, potser, la nostra feina i la nostra professió”.

Bog oficial de l’Assemblea Oberta de Periodistes Canaris