Quinze dies després que la patronal de la ràdio privada comparegués davant de la Comissió de Control parlamentària de l’actuació de la CCMA, reclamant per al sector “la reducció fins a l’eliminació” de la publicitat a les emissores públiques de Catalunya, ja els han sortit els advocats en sintonia en l’àmbit polític. Joana Ortega, de CiU, Santi Rodríguez, del PP, i Joan Ferran, del PSC, han avalat aquesta proposta.
Argumentant falsament que aquesta mesura derivaria de la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya, que només parla de “reducció” de la publicitat a la ràdio pública, i no pas a la televisió, i obviant el paper fonamental desenvolupat per les emissores públiques de cara a una programació de qualitat, de proximitat i de normalització del català, els representants d’aquests partits vénen a debilitar, des del mateix Parlament de Catalunya, la Llei catalana de l’Audiovisual, per assimilar-la a la Llei Audiovisual espanyola, feta a la mida de la patronal televisiva, UTECA, i a la que van donar suport a les Corts Generals.
En graus diferents, l’Associació Catalana de Ràdio, CiU i el PPC, i també el PSC -en sintonia amb els seus homòlegs estatals- manifesten el seu desacord amb la recent instrucció del CAC sobre els límits dels ‘missatges comercials’ a la ràdio pública (en virtut del previst a la Llei de l’Audiovisual catalana), i qüestionen la pròpia Llei de Comunicació Audiovisual, demanant-ne la reforma. No hem sabut veure en cap dels arguments exposats una concepció i una defensa clara de la missió social de la ràdio pública, que difícilment podrà dur a terme si es debiliten les fonts del seu finançament, just en un moment en què els ajuts públics als mitjans no privats decauen des de totes les administracions.
Per acabar d’amanir-ho, i com que som a la vora de les eleccions, CiU aprofita les recents crisis dins el Consell de Govern de la CCMA per proposar que es canviï, quan encara no fa tres anys de la seva aprovació, la Llei de la CCMA. Si curiós és que en reclami la desgovernamentalització (donada la trajectòria dels vint anys sota control de governs de CiU) i la despolitització (perquè junt amb altres partits han fet el possible per mantenir-la, per la via dels nomenaments al Consell en funció de quotes partidistes), també fa gràcia que proposi ara reduir el nombre de membres del Consell de Govern que inicialment havia de ser de 5 i de 9, i que justament es va ampliar a proposta de la seva formació, per poder encabir les quotes corresponents. Tot i així, li prenem la paraula, i només caldria recuperar el darrer esborrany de la Llei, abans que fos modificada en aquest i altres sentits que van aconseguir desvirtuar-la.
En tot cas, i de cara a les pròximes eleccions catalanes, l’SPC reclamarà de les forces polítiques una definició clara en relació als mitjans públics de comunicació i al seu finançament, perquè són una baula essencial en el manteniment i consolidació de la democràcia, per la seva funció de servei que el sistema audiovisual privat no pot garantir.
Barcelona, 8 d’agost de 2010