La situació de la professió d’informador confirma el diagnòstic de tots els congressos, jornades i llibres blancs des de fa dècades. D’una banda, la precarietat laboral i les condicions de treball sense regular, majoritàries al sector i afavorides per la falta de convenis d’aquest àmbit, i especialment la desprotecció dels col·laboradors forçats a fer-se autònoms, exclosos dels convenis col·lectius; i de l’altra, la degradació professional derivada en part per aquesta precarietat i també pels condicionants econòmics i polítics, en una situació de no regulació legal dels informadors, que només disposem de codis deontològics no vinculants i assistim a la suplantació reiterada d’un ofici amb un mandat constitucional per part de figures mediàtiques que utilitzen en va el nom de periodista.
Per fer front a això vam constituir ja fa 16 anys el Sindicat de Periodistes, buscant construir l’instrument més eficaç per vertebrar un sector amb poca tradició sindical, tot i el seu caràcter de professió assalariada. Vam seguir l’experiència de la majoria de països, on la professió s’organitza en sindicats professionals, per poder tenir capacitat negociadora i contractual i per incorporar alhora les reivindicacions professionals, d’una gran implicació pública. I havia de ser un sindicat unitari i plural, perquè només des de la unitat i el respecte a diferents maneres de pensar podríem construir una eina eficaç en un sector no majoritari tot i que qualitativament molt important.
La proposta íntegra de programa d’actuació que es presenta al VI Congrés de l’SPC es pot consultar al blog del Congrés, a proposta. Aquest document repassa els objectius que ha de tenir el Sindicat durant el pròxim mandat de la Junta, les necessitats organitzatives per assolir-los i les eines necessàries per a la dignificació laboral i professional dels informadors.
