Els que subscrivim aquest Manifest exigim un canvi legislatiu en la protecció legal de la fotografia:

Recentment s’han dictat a Espanya un seguit de sentències que refusen la categoria d’«obra original» a fotografies realitzades per professionals o no, que interpreten la realitat en un estil documental, reconeixent-los la categoria inferior de «meres fotografies» amb protecció legal econòmica molt limitada i sense protecció legal alguna de drets morals, argumentant que no pot haver «art» o individualitat quan es retrati la realitat com a tal.

Mentre que el Tribunal Suprem protegeix un fullet d’instruccions de mampares de bany com a obra literària i la cançó de l’estiu, encara que sigui elaborada amb un ordinador, gaudeix de plena protecció legal com obra musical, en canvi denega a la fotografia el caràcter d’«obra», quan manca segons valoracions subjectives d’alguns jutges, d’un «plus» de creativitat.

Espanya va ser pionera en la protecció legal de la fotografia. Ja la Llei de Propietat Intel·lectual de 1879 i el seu reglament protegien expressament la fotografia com a «obra original», equiparant-la completament a les altres obres «clàssiques» literàries o artístiques. La dual classificació legal de la fotografia com a «obra« i «mera» fotografia” va ser introduïda a l’any 1987, quan es va aprovar la vigent Llei de Propietat Intel·lectual. Espanya va seguir, a diferència de la gran majoria de països comunitaris, l’exemple d’Àustria i Alemanya. Espanya perseguia amb aquesta reforma legal l’objectiu de protegir amb més força encara la fotografia davant els nous avanços tecnològics. Aquest objectiu s’ha traduït en el contrari.

Els hàbils lletrats dels qui exploten abusivament i sense llicència les nostres fotografies, són els que han descobert en la doble protecció legal de la fotografia una mina d’or. Des de començaments de l’any 2000, els seus clients pirategen les nostres fotografies i les manipulen segons el seu criteri i neguen davant els Tribunals de forma categòrica el seu caràcter d’«obra fotogràfica». L’única conseqüència en cas de ser descoberts, és pagar la mateixa tarifa de qui honradament sol·liciten la llicència al fotògraf, la qual cosa es tradueix entre altres extrems, en la pèrdua del dret a reclamar danys morals, etc.

Després de les últimes sentències d’Audiències Provincials, que precisament han donat la raó a editorials o empreses que de forma massiva han explotat fotografies sense cap mena de llicència i els han negat el caràcter d’«obra», argumentant que «només copien» la realitat, ens veiem en la necessitat de, a més de constatar la discriminació de la fotografia, lluitar pel seu reconeixement com a disciplina creativa única.

Conseqüentment, manifestem que:
• Totes les obres de creació intel·lectual han de tenir davant la llei el mateix grau de protecció i de respecte independentment de valoracions personals subjectives.
• Totes les arts, siguin les que siguin, requereixen unes tècniques específiques en cada disciplina i és en la utilització individualitzada d’aquestes pautes creatives on neix l’originalitat i la creativitat específica de cada disciplina.
• Tota creació és l’expressió d’una voluntat lliure. El fotògraf, a l’escollir el tema, l’enquadrament, la llum, el moment de tir, l’objectiu, la sensibilitat, el format de la càmera, etc., interpreta d’una forma personal la realitat, resultant una obra original i única. Davant el mateix objecte, mai dos fotògrafs crearan imatges idèntiques. Per tant, tota imatge fotogràfica no només és nova, perquè no hi ha altra igual, sinó que també és personal.
• Quan, segons la llei vigent, les nostres fotografies són classificades com a «meres fotografies», el fotògraf perd no només drets morals importants (esment d’autoria, protecció davant la manipulació), sinó que passen a domini públic al cap de 25 anys d’haver-les realitzat. D’aquesta forma, el fotògraf és l’únic creador que perd els drets de les seves obres en vida, en benefici de tercers.

És per tot això que els nostres objectius són:
• Condemnar enèrgicament qualsevol forma d’expoli o de pirateria cultural com una activitat criminal que atempta contra el futur professional dels fotògrafs a Espanya i infringeix la Constitució Espanyola (art. 20.1.b CE) i la Declaració Universal de Drets Humans (art. 27.2) que protegeixen la creativitat.
• Sol·licitar a les autoritats competents que s’elimini de la llei la dual protecció i/o classificació de la fotografia, amb la finalitat de protegir la fotografia com obra de creació intel·lectual.

Octubre 2008