Fa més de sis anys que ho venim dient: la Llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió era la més urgent i la més necessària de les acordades en el debat sobre l'Audiovisual al Parlament el desembre de 1.999. No sols perquè era la que havia de respondre a les exigències professionals i sindicals dels treballadors dels mitjans públics a Catalunya, sinó perquè aquestes exigències eren a l'origen de que es celebrés aquell primer debat monogràfic. I després del canvi a la Generalitat el 2003 es tornava a posar d'actualitat de manera urgent, amb més raó quan els tres partits del govern havien defensat un model similar de reforma del model i de la gestió i el control dels mitjans de la CCRTV. La transitorietat d'aquests dos anys i pico sempre la vam assenyalar com un perill, doncs la millora del clima professional en raó de la neutralització mútua dins del tripartit era molt fràgil, ja que a falta del blindatge de la independència dels mitjans de la Corporació, qualsevol crisi política podia acabar amb l'experiment.