El degà del CPC, Josep Maria Martí, va manifestar que aquest no és un conflicte entre polítics i periodistes. Per Martí està “en joc un dels drets fonamentals dels ciutadans, el dret a rebre una informació lliure també durant la campanya electoral”.
Al llarg del debat Martí va repetir en diverses ocasions que “els periodistes fan informació, no propaganda” i que, precisament, els blocs electorals no s’elaboren amb criteris periodístics, sinó polítics.
Els partits polítics obliguen a sotmetre la informació durant les campanyes electorals a un estricte minutatge segons els resultats electorals obtinguts. Però a l’hora dels pronunciaments públics, alguns diuen una altra cosa.
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el president del Parlament, Ernest Benach, són signants del manifest elaborat pel Col•legi de Periodistes. Ahir es van manifestar obertament contraris al sistema de blocs. Per Benach, “hem de fer confiança al criteri periodístic” i va reconèixer la crisi de confiança ver la classe política, “i això és culpa de tots plegats. Hem de reconèixer que també nosaltres, un més que altres, en ho hem guanyat a pols”.
El conseller de Cultura va afirmar: “Jo també estic en contra dels blocs electorals, i sempre ho he estat”. Per Tresserras la solució passaria per una llei electoral catalana amb la qual “no hauria de ser tan difícil posar-se d’acord” per eliminar els blocs electorals.
El conseller va criticar les fórmules emprades en ocasions pels periodistes per protestar contra els blocs perquè, diu, “podrien perjudicar l’empresa pública”.
Ernest Maymó, cap de política de TV3, va qualificar d’”aberració” els blocs electorals i una “burla” per als espectadors per sentenciar que “cal deixar als professionals que facin la seva feina.
Per la seva banda, l’advocada Gemma Segura va recordar que el Tribunal Constitucional té pendent un recurs d’empara presentat pel Col•legi de Periodistes i el Colexio Professional de Xornalistas de Galicia contra els blocs electorals.
El recurs davant el TC es basa en què els blocs suposen una restricció a un dret fonamental, la llibertat d’informació, un dret “previst en l’ordenament jurídic a l’Estat espanyol i també en l’àmbit internacional” mentre que cap llei regula els blocs electorals als informatius, només regula els espais que els mitjans públics han de cedir per a la propaganda dels partits.
Finalment, Sandra Sá Couto, periodista de la Ràdio i la Televisió de Portugal va explicar la cobertura de les eleccions al seu país. La llei portuguesa estipula que ha de prevaldre el pluralisme i la neutralitat que en la pràctica es tradueix en una àmplia cobertura informativa de les campanyes que pot arribar fins al 30% de les notícies, com en el cas de les eleccions de 2006.
El manifest contra els blocs ha rebut ja més de 300 adhesions.