Ja és un secret a veus que els dos partits que formen Junts pel Sí han procedit a repartir-se els càrrecs relacionats amb la comunicació, una eina bàsica per a un projecte polític. Ho han fet en l’àmbit del Govern, amb les secretaries, secretaries generals i direccions generals de Comunicació i de Difusió. Però han anat més enllà, violant la independència prevista a la llei per als mitjans de comunicació de la Generalitat, i també han negociat sense cap mirament, és a dir, a esquenes de la representació de més de la meitat de la població catalana, els càrrecs clau de la CCMA: presidència, direcció de TV3 i de Catalunya Ràdio, i caps d’Informatius respectius.

Si s’entén la Corporació com a instrument essencial per a la projecció de l’acció del Govern, no és estrany que els pròxims canvis a TV3, a la direcció i a Informatius, vagin en la línia de reforçar el relat governamental. Si no, no tindria sentit que cada partit busqui col·locar professionals de confiança, que tractant-se d’aquest tema, només pot ser política, al marge de la vàlua professional. En concret, per a nou director i en l’òrbita de Convergència, sonen noms que no poden generar consens. I per a Informatius, Esquerra proposa algú amb un biaix ideològic molt connotat, en un càrrec que reclama tot el contrari i una capacitat de lideratge professional, i en un mitjà criticat sovint per la falta d’equilibri en el tractament informatiu.

Per això, no podem estar d’acord en el mètode ni ho podrem estar amb els noms, i cal dir-ho obertament, perquè aquesta dinàmica traeix la lletra i l’esperit de la Llei de la CCMA. Una llei que tot i reformada el 2012 per garantir el control de la majoria de govern en el Consell, encara fixa que els càrrecs directius han de ser independents i professionals, i sense cap dependència aliena a la del seu càrrec.

Aquest repartiment polític de càrrecs des del Govern, que hauria de fer una CCMA fruit del consens parlamentari o d’una majoria qualificada, i amb criteris de professionalitat i d’independència, es pot fer impunement perquè CDC i ERC aprofita el marc legal imposat per CiU i el PP que garanteix el control del Govern a través de la majoria absoluta al Parlament, o fins i tot de la relativa. I aquesta operació va acompanyada de la negativa de Junts pel Sí, expressada als representants dels treballadors de TV3 i de CR, a reprendre aviat la reforma de les lleis audiovisuals. Una reforma anunciada pomposament fa dos anys per l’exconseller Francesc Homs i que explícitament deia que buscava la “definitiva desgovernamentalització” de la CCMA. Llavors moltes entitats partidàries de la reforma li vam prendre la paraula i ara demanem que se sigui conseqüent amb aquell compromís.

Aquesta seria l’única manera de rendibilitzar la bona feina dels professionals de TV3 i de CR, que queda enfosquida quan en la programació es produeix un acostament acrític a determinades posicions polítiques, per majoritàries que siguin, i que posen en risc la credibilitat dels nostres mitjans, que és una condició bàsica del servei públic que hem d’oferir i a la vegada una garantia del seu prestigi i de la pròpia viabilitat de l’empresa.

És xocant que mentre a Polònia es produeixen manifestacions ciutadanes contra la represa del control dels mitjans públics per part del govern i mentre la Unió Europea llença serioses advertències sobre aquestes pràctiques antieuropees, aquí l’oposició política i les organitzacions del sector no es plantin davant unes actuacions antidemocràtiques que no es poden amagar darrera de l’objectiu de l’Estat propi.

Nosaltres reclamem la independència professional més enllà dels períodes electorals, i poder garantir un veritable servei públic, que és la nostra funció. No voldríem que, contradient la tradició catalana, pionera en la deontologia periodística i en la regulació democràtica del sector audiovisual, haguem de veure com es reformen abans, en la línia de desconnectar els mitjans públics del poder, corporacions com RTVM, RTVE o la RTVV. No ens mereixem ser els últims de la cua.

La via definitiva per represtigiar els mitjans de la CCMA és derogar la contrareforma de fa quatre anys i avançar cap a una governança basada en la independència i la professionalitat dels directius i que asseguri el pluralisme polític i la participació dels treballadors i de la ciutadania. Això serien uns mitjans públics com cal. La resta només poden ser mitjans de partit o de govern, i no és això el que necessita la societat catalana.

Sant Joan Despí, 29 de gener de 2016