Crida de l’SPC als parlamentaris i regidors en defensa dels mitjans públics de comunicació

En el dens calendari legislatiu d’aquests mesos ocupa un lloc central la ponència per a una nova Llei Electoral de Catalunya. Pel que fa a la professió periodística i al dret a la informació, hem d’afirmar que no podem acceptar que aquesta llei electoral consagri per primer cop en una normativa catalana la imposició dels anomenats blocs electorals en els informatius de la radiotelevisió pública, cronometrats i ordenats en funció de l’anterior representació de cada grup. Perquè això vulnera el dret a la lliure informació i a l’obligació dels mitjans públics d’oferir informació, plural, imparcial i neutral.

Una vegada més cal dir que és antidemocràtic i absurd pretendre encotillar el dret constitucional a la informació als espais informatius, quan les arbitràries mesures de temps i d’ordre no s’apliquen, o es fa en sentit invers, a les entrevistes o als debats electorals.

A més, per si calia una prova més que no es pot posar portes al camp, la realitat demostra que l’interès informatiu ha de primar sobre mesures administratives antiprofessionals, com es demostra en la informació que des de fa mesos es fa sobre forces polítiques emergents com Podemos o diversos processos com Guanyem.

S’atreviran els legisladors catalans a dictar temps i ordre, que prové exclusivament dels espais gratuïts de propaganda electoral, per a la informació de les candidatures amb representació anterior? i exclouran de la informació electoral noves expressions polítiques com les esmentades o fins i tot les anunciades candidatures de país que hi pot haver el 27 de setembre?. Esperem que la realitat, tossuda, posi en evidència l’absurd dels rancis blocs electorals, que són una herència purament hispànica de la transició i que només es justifiquen amb criteris suposadament garantistes davant mals majors, com és el control progovernamental de la gran majoria de mitjans públics de comunicació.

Però aquesta és una mala justificació. Perquè els blocs electorals són contraris no sols a la lliure informació, sinó també a la igualtat que paradoxalment diuen garantir. Ara, a més, amb la multiplicació d’ofertes polítiques noves, no es pot violentar la informació electoral amb proporcionalitats que porten a absurds i ridículs tantes vegades denunciats pels professionals.

I si l’argument que es ressuscita és el de garantir l’aparició, encara que sigui en una mínima expressió, de les candidatures minoritàries, la resposta no pot ser altra que el que cal és garantir la plena professionalitat dels informadors, que s’aconsegueix a partir de gestions independents i professionals dels mitjans públics, elegides amb consens parlamentari o amb majories qualificades importants. És a dir, a través d’un sistema que va costar anys d’instaurar i que les contrareformes audiovisuals de CiU i el PP van eliminar de les lleis de la CCMA i d’RTVE.

Aquelles conquestes, però, no es van perdre en alguns mitjans de comunicació municipals, on van arribar més tard i encara es mantenen. Per això s’ha pogut elegir un nou director de BTV sense caure en el parany de la dependència governamental, en aquest cas de l’Ajuntament. I per això esperem que passi el mateix en la tria d’aspirants a dirigir els mitjans de l’Hospitalet de Llobregat. Pel que fa a Badalona Comunicació, caldrà superar les mesures autoritàries i de bloqueig de l’alcalde per donar pas a una nova direcció dels mitjans municipals que acabi amb el dirigisme crònic sobre ells.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya/Sindicat de Professionals de la Comunicació fa una crida pública als parlamentaris perquè s’estalviïn cap referencia als blocs electorals minutats en la discussió de la LEC. I a ells i als responsables institucionals de tots els àmbits perquè tornin a situar Catalunya al capdavant de la independència dels mitjans de comunicació públics i de la llibertat d’informació per garantir una opinió pública ben formada, que és base de la democràcia.

Barcelona, 10 de febrer de 2015