Mor la fotoperiodista catalana Joana Biarnés, a l’edat de 83 anys, el 19 de desembre passat. Nascuda a Terrassa l’any 1935, es va interessar per la fotografia des de ben petita. La seva llarga trajectòria professional l’ha fet ser reconeguda com la primera dona fotoperiodista de l’Estat. Les seves instantànies s’han convertit en testimoni de la història espanyola, especialment dels anys 50 i 60, amb retrats vius de personatges il·lustres de renom internacional com Els Beatles –al concert de Barcelona el 1965–, Yul Brinner, Luis Buñuel, Salvador Dalí, Clint Eastwood, Lola Flores, Audrey Hepburn, Jackie Kennedy, Jack Lemmon, Marisol, Massiel, Roman Polanski, Raphael, Joan Manuel Serrat, o Orson Welles.
Biarnés va ser una lluitadora pels drets de les dones i va ser una de les pioneres en defensar la dignitat de la premsa, no venent-se a la premsa groga. De fet, la seva retirada el 1985 responia en part a aquesta crítica que ella feia a la professió. També es va enfrontar al masclisme que hi havia durant el franquisme. Va treballar al diari Pueblo i quan aquest rotatiu va tancar durant la transició, va començar a col·laborar amb diverses agències fotogràfiques.
El seu treball és un reflex del segle XX, retratant l’Espanya empobrida pel franquisme, l’arribada de la democràcia i els canvis socials i polítics que això va comportar. Un dels seus reportatges més significatius són les imatges de les inundacions a Catalunya de l’any 1962. En els últims anys, quan ja havia deixat de treballar, es va reconèixer la seva trajectòria en diverses ocasions. Una de les més recents, el 2017 en la mostra col·lectiva a la Fundació Setba, amb les també fotoperiodistes Sandra Balsells i Laia Abril, segons recull Betevé en aquest reportatge.
A TV3, l’espai Sense ficció, va emetre el 16 de febrer de 2017 un documental sobre la seva figura. El 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat.
