Les organitzacions internacionals de periodistes han fet una crida en el 8 de març d’enguany amb motiu del Dia Internacional de les Dones a augmentar la protecció de les dones periodistes i a eliminar les desigualtats encara existents. Així, la Federació Europea de Periodistes (FEP) destaca en el seu manifest per al 8-M que «les dones periodistes també són treballadores que s’enfronten a diferents discriminacions com la bretxa salarial, el sostre de vidre, les dificultats per conciliar la vida professional i la privada i la violència masclista a la feina, per afegir-se a les condicions laborals cada cop més precàries. És el moment de posar fi a aquestes desigualtats, als informes estereotipats sobre les dones als mitjans de comunicació i a establir redaccions realment igualitàries».

El recentment creat Grup d’Experts en Gènere i Diversitat de la FEP ha fet una crida a: empreses periodístiques «per desenvolupar plans d’igualtat per acabar amb la discriminació de gènere als mitjans de comunicació, com la bretxa salarial, el llenguatge masclista, els atacs de gènere i les dificultats per assolir posicions de decisió als mitjans». També reclama el desenvolupament «de protocols específics contra la violència masclista, tant en l’àmbit laboral com en línia, i incloure requisits de seguretat en els seus contractes».

La FEP demana als seus sindicats que «incloguin una perspectiva de gènere, incloses les qüestions de seguretat, en la negociació col·lectiva, i proporcionin suport i serveis específics a les dones periodistes que són objectiu d’atacs masclistes». Finalment emplaça a periodistes i professionals dels mitjans de comunicació «a unir-se a les accions internacionals, nacionals i locals que fan els moviments feministes en aquesta jornada per conscienciar sobre les desigualtats a les quals s’enfronten les dones cada dia». El manifest inclou una dada de l’informe de Reporters Sense Fronteres (RSF) de l’any 2020 sobre «les enormes conseqüències per a la salut mental i física de les dones que tenen aquests atacs: el 79% de les dones assetjades pateixen estrès i el 49% temen per la seva vida. Però també hi ha conseqüències professionals com l’autocensura en un 48% dels casos».

Federació Internacional de Periodistes

Per la seva banda, la Federació Internacional de Periodistes (FIP) centra la seva campanya en les dones periodistes que cobreixen zones de conflicte, en el marc d’una sèrie d’entrevistes que posen en relleu els reptes diaris als quals s’enfronten, les seves necessitats en matèria de seguretat i la importància que els governs de tot el món adoptin instruments internacionals que prohibeixin per llei la violència i els atacs contra periodistes. Així, la FIP recorda que «deu dones han mort exercint el periodisme en 2022, la majoria d’elles mentre informaven des de zones de conflicte. Les dones periodistes s’enfronten a desafiaments extrems quan informen sobre el terreny, des d’atacs i amenaces militars fins a intimidació policial, vigilància i violència de gènere. No obstant això, informar des de zones de conflicte i àrees d’inestabilitat civil és també una oportunitat perquè les dones contribueixin a canviar la narrativa sobre els conflictes».

El manifest de la FIP també fa referència a «la precarietat laboral, que és un altre problema creixent. En moltes parts del món, l’absència de contractes de treball o de pòlisses d’assegurances, així com les bretxes en la seguretat digital i els retards en el pagament dels salaris, obliguen moltes periodistes a assumir riscos addicionals per a arribar a fi de mes». Aquest 8 de març, «la FIP insta als governs de tot el món a lluitar contra la impunitat de la violència perpetrada contra les dones periodistes mitjançant la ratificació de la Conveni núm. 190 de la OIT contra la violència i l’assetjament en el món del treball, i a donar suport a la Convenció liderada per la FIP sobre la seguretat i la independència dels i les periodistes i els i les treballadors/es dels mitjans de comunicació».

Federació de Sindicats de Periodistes

En l’àmbit estatal, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), «reivindica la defensa dels drets de totes les dones i específicament els de les de la professió periodística, un àmbit on existeixen evidents desigualtats per raó de gènere: bretxa salarial, dificultats per a conciliar la vida professional i la privada i per a arribar a llocs de responsabilitat, violència masclista en el desenvolupament del seu treball…» Afegeix la FeSP que «a aquesta situació se suma la creixent precarietat laboral incrementada per la pandèmia a la qual s’enfronten moltes dones periodistes, especialment les periodistes a la peça i freelance, que pateixen a més una falta de protecció social i de prestacions».

En aquest 8-M, «la FeSP reclama que els atacs sexistes contra les periodistes siguin tractats com un problema laboral i professional. L’assetjament i els atacs per raó de gènere, tant en el lloc de treball com en línia, són extremadament preocupants per a les dones periodistes a Espanya i a tot el món». Recorda que «segons una enquesta realitzada en 2022 per la UNESCO i el Centre Internacional per a Periodistes (ICFJ), el 73% de les enquestades havia experimentat algun tipus de violència en línia a la feina, sent les amenaces de violència física o fins i tot de mort en el 25% dels casos; només el 55% va denunciar aquests atacs en línia i una quarta part d’elles no va rebre cap suport de les seves empreses o mitjans».

Per la seva banda, l’SPC també ha fet el seu propi manifest, que insisteix essencialment en les mateixes qüestions i que podeu consultar en aquest enllaç.

Crèdit imatge: Joppe Spaa on Unsplash via Federació Europea de Periodistes (FEP)