Núria Segura

L’essència del periodisme és ser un servei públic per garantir que la ciutadania tingui dret a una informació veraç, considerat com a fonamental perquè totes les persones tinguin els recursos per participar d’una manera activa en la societat. Per això, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat Professionals de la Comunicació (SPC) va organitzar el 5 d’octubre al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona una jornada amb mitjans independents per explorar aliances i poder unir forces amb aquest objectiu. Es va titular “Periodisme independent i sindicalisme”, i ha estat  una de les iniciatives que l’SPC està duent a terme per commemorar el trentè aniversari. 

En aquest acte van intervenir quatre persones que van representar a mitjans cooperatius: Pere Rusiñol, soci fundador i redactor d’Alternativas Económicas; Eloi Latorre, editor de la Directa; Roger Palà, editor de Crític; i Aida Cuenca, redactora de La Marea; així com Guillem Pujol, de Catalunya Plural, que pertany a la Fundació Periodisme Plural.

En concret, en el cas d’Alternativas Económicas, La Marea, Directa i Crític són cooperatives de treball, per la qual cosa les persones empleades són sòcies del mitjà de comunicació i propietàries d’aquest. Per això, el seu model organitzatiu és horitzontal, autogestionat i assembleari, alhora que les pròpies treballadores són les que decideixen sobre les seves condicions laborals. Pel que fa a Catalunya Plural, és la primera i única entitat sense ànim de lucre a Catalunya en l’àmbit periodístic.

Els representants de cadascú d’aquests mitjans argumenten que en l’ADN dels seus projectes es troba la voluntat d’oferir una informació i servei de qualitat al ciutadà, per la qual cosa aposten per un periodisme basat en la investigació i la recerca, i tracten els temes amb profunditat alhora que eviten sotmetre’s a la dictadura de la frenètica agenda de l’actualitat informativa.  

 

Dificultats de finançament

Un altre denominador comú que tenen aquests mitjans cooperatius és que, principalment, es financen amb subscriptors, alhora que limiten la publicitat a aquelles empreses que tenen valors ètics d’acord amb els que defensen en les seves publicacions. En el cas de La Marea, a més, també posa un topall al finançament que prové de la publicitat, que el 2022 va ser del 8,5% del pressupost total.  

Aquest, també, és un altre tret diferenciador que té Catalunya Plural vers la resta. “No acceptem publicitat per no caure en mans de ningú”, va assenyalar Pujol en la jornada.  

Tot plegat permet que els cinc mitjans representants en l’acte puguin fer un periodisme més independent, en el qual les grans empreses o multinacionals no marquin la seva línia editorial.  

Ara bé, això també produeix que tinguin complicacions a l’hora de garantir una sostenibilitat econòmica o supervivència. “Amb la crisi es van reduir el nombre de subscriptors”, va assenyalar Cuenca. Per intentar trobar noves fonts de recursos, Palà va relatar que a Crític han explorat aliances amb cooperatives de diferents sectors, de les quals elaboren reportatges patrocionats. 

Davant d’aquesta situació, tots van coincidir que sería essencial que la publicitat institucional es distribuís de manera més equitativa entre els diferents mitjans de comunicació per permetre la supervivència de tots, independentment dels seus continguts o repercussió dins de la societat. Només en el cas de la Generalitat de Catalunya, la publicitat institucional representa 35 milions d’euros que, principalment, els inverteix en els grans grups mediàtics. “Aquesta publicitat s’hauria de destinar tenint en compte criteris com el servei públic que ofereix cada mitjà”, va afirmar Rusiñol, qui va lamentar que ara es faci segons el nombre de lectors, visites o espectadors. 

Aquest punt és una de les línies claus a través de les quals es podrien explorar línies de treball entre aquests mitjans independents i l’SPC, van coincidir els periodistes que configuraven la taula rodona. En aquest sentit, una de les propostes que va agafar pes és unir esforços perquè es creï una normativa que reguli aquest mercat amb la finalitat que la publicitat institucional arribi a tots els mitjans de comunicació. 

Un altre dels inconvenients que es troben és que, com que són mitjans petits però al mateix temps fan periodisme d’investigació, sovint reben demandes judicials a les quals els costa poder fer front. Per això, una altra línia de treball, segons Latorre, ha de ser poder rebre assessorament legal per part del sindicat davant d’aquestes situacions. 

Finalment, també es va posar sobre la taula la possibilitat que l’SPC ofereixi cursos i formacions per als periodistes d’aquests mitjans de comunicació als que, sovint, els costa fer-se un espai a Internet per la dictadura del SEO, els algoritmes i el clickbait. 

Amb aquest acte, que va ser un primer punt de trobada entre l’SPC i aquests mitjans independents, es va obrir una via per poder teixir aliances i unir esforços, així com buscar vies de treball per garantir un dret bàsic per a tota la ciutadania com és l’accés a una informació de qualitat amb vocació de servei públic.  

Aquest acte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest acte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.