Després que, inevitablement, hi hagués moviments polítics dins el Govern, que expressaven les diferents sensibilitats dels seus integrants pel que fa al problema, que es complica, el tema es va traslladar al consell d’administració que, un cop més, no va fer honor al seu nom i va reproduir el debat entre les forces polítiques parlamentàries. Els uns proposaven suports que mai havien abonat quan governaven; els altres estaven acomplexats per haver de votar contra una reivindicació legítima, i, de tot plegat, en va sortir un comunicat salomònic que evitava la paraula tabú (“equiparació”), demanava flexibilitat a les dues parts i partia d’una oferta de la direcció general, que suposadament ja s’havia enviat, però que els treballadors desconeixien.
El més greu era la iniciativa d’enviar cartes personalitzades als domicilis de cada treballador de Catalunya Ràdio, maniobra que no sols és una desautorització de la representativitat del comitè d’empresa, reconeguda per l’Estatut dels Treballadors, sinó un retorn a antics mètodes d’èpoques anteriors, protagonitzades, per cert, i entre d’altres, per un membre de l’actual consell d’administració, antigament director de TV3, on ja ho havia practicat. Però a més de la gravetat de la mesura, hi ha la ridiculesa, perquè aquesta falta d’honestedat en les relacions laborals és a més completament inútil quan la plantilla està unida com una pinya al voltant del comitè, entre d’altres coses perquè no reclama mesures impossibles, sinó que es troba amb una posició tancada producte del prejudici i de la falta de comprensió de les legítimes aspiracions de la plantilla, provocades per raons històriques. De moment, continuen les vagues parcials durant el juliol, i el dia 18, quan es presenti la programació d’estiu de l’emissora, està convocada una vaga de 24 hores.
