El Sindicat de Periodistes de Catalunya va elaborar fa quatre anys, a iniciativa de la secció sindical d’Emissores Municipals, un Decàleg de Propostes per contribuir a una major democratització i pluralisme als mitjans de comunicació municipals. En ell es plantejaven els criteris amb els quals s’haurien de gestionar els mitjans de comunicació de titularitat municipal per tal de garantir el pluralisme informatiu. Fins i tot, l’SPC va intentar constituir una comissió en la qual els diferents partits que governen les corporacions locals es comprometessin a debatre i assumir aquest principi del pluralisme. Això no va ser possible perquè va haver-hi partits que en el darrer tram de la negociació van posar-hi dificultats
La manca de compromisos públics en la gestió dels mitjans de comunicació local ha fet que la situació que viuen els que hi treballen, s’hagi anant degradant de manera paulatina. La manca de pluralisme informatiu en la majoria de mitjans s’ha vist afavorida per les lamentables condicions laborals dels que hi treballen. És per això que, davant les passades eleccions municipals l’SPC va recordar a tots els grups polítics que optaven a la representació ciutadana la necessitat de respectar els principis que emanen d’aquell Decàleg i a acabar amb la precarietat laboral en què estan immersos la pràctica totalitat de mitjans locals. No es pot demanar qualitat en un mitjà en el qual els treballadors estan mal pagats, mal contractats i obligats a fer de corretja de transmissió del poder municipal.
1.- Precarietat laboral
La majoria de mitjans de comunicació local es mouen en la més absoluta il.legalitat pel que fa a les condicions laborals dels seus treballadors. L’abús dels estudiants en pràctiques, mal anomenats becaris, és una constant en molts d’ells. Hi ha emissores de ràdio i televisió municipals que si no fos per l’explotació laboral dels estudiants no podrien ni sortir en antena. En els casos en què els periodistes que hi treballen tenen un salari assignat, en la majoria de les ocasions, és amb unes percepcions molt deficients.
Per tant, un dels reptes de les noves corporacions elegides el 13 de juny és iniciar un procés de regulació laboral que acabi amb l’enorme precarietat que pateixen els professionals dels mitjans de comunicació de titularitat municipal. En aquesta línia, l’SPC considera que les condicions mínimes bàsiques amb les quals cal dotar els mitjans públics de titularitat municipal són les següents:
1) Les corporacions locals han de dotar els seus mitjans de comunicació del pressupost necessari per al seu manteniment i per a les retribucions dels que hi treballen.
2) Els treballadors dels mitjans de comunicació local han de ser inclosos al conveni amb el salari que correspon al personal de la seva categoria laboral, sempre i quan no disposin de conveni propi.
3) Tot i que hauria de ser una qüestió ociosa de plantejar, l’SPC reclama de les corporacions locals l’estricte compliment de la legislació laboral, de manera especial tot el que afecta a la situació contractual dels treballadors
4) Tot i que també hauria de ser una qüestió ociosa de plantejar, l’SPC reclama el respecte a les lleis pel que fa a la llibertat sindical, el dret a la sindicació i a disposar de representació sindical, coses que en una bona part de mitjans de comunicació local no succeeix.
5) Els estudiants en pràctiques només hauran de ser utilitzats per allò que realment són, estudiants en pràctiques, i no ho han de ser per cobrir llocs de treball estructurals.
2.- Defensa del Pluralisme
El Sindicat segueix assumint el Decàleg de propostes per contribuir a una major democratització i pluralisme als mitjans de comunicació municipals adoptat anys enrera. La precarietat laboral que pateixen la majoria dels treballadors dels mitjans de titularitat municipal els impedeix defensar la seva independència informativa davant les pressions polítiques als quals són sotmesos de manera reiterada. El més greu del cas és que les defenses que els partits polítics fan del pluralisme informatiu quan es tracta de criticar la manipulació informativa als mitjans públics de titularitat autonòmica o estatal es dissol com el sucre quan es tracta de gestionar els que depenen de l’administració municipal. És per això que cal recordar el Decàleg citat i des de l’SPC instem a tots els partits a defensar-ne els seus principis.
PRIMER.- Els ajuntaments han de garantir la llibertat d’expressió i el pluralisme d’opinions, emparats en la Constitució, en els mitjans de comunicació que depenguin d’ells. Les corporacions locals vetllaran per aquests drets i establiran mecanismes adients que els garanteixin.
SEGON.- La direcció d’aquests mitjans, fonamentalment de les ràdios i televisions públiques, no han de coincidir amb la direcció del gabinet de premsa de l’Ajuntament respectiu, ni han de tenir dependències d’ordre jeràrquic d’aquest. Aquesta diferenciació contribuirà a donar als ciutadans una imatge molt més plural de les ràdios i dels altres mitjans de comunicació municipals, ja que els objectius i el tarannà dels gabinets de premsa no coincideix necessàriament amb les tasques d’informació.
TERCER.- Els òrgans de gestió d’aquests mitjans de comunicació, a més de les diferents formacions polítiques representades en cada municipi, han de tenir en compte la participació de les organitzacions ciutadanes mitjançant una representació nomenada per les associacions o entitats més destacades del municipi i consensuada per les forces polítiques representades a l’ajuntament-.
QUART.- Com a qualsevol mitjà d’informació, els periodistes dels mitjans públics locals han de gaudir d’un estatut de redacció que garanteixi el seu exercici professional. Aquest estatut serà acordat amb els treballadors i aprovat pel ple de la corporació. L’ajuntament, o ens en qui delegui la gestió de la ràdio municipal, garantirà la plena aplicació d’aquesta normativa de control democràtic de la informació i la farà complir.
CINQUÈ.- Els ajuntaments han de mostrar una consideració especial cap a tots els mitjans de comunicació local i ajudar-los en les seves funcions, tot facilitant la informació que demanin, especialment aquella que tingui un caràcter públic.
SISÈ.- Els ajuntaments han de donar participació als treballadors i treballadores dels mitjans públics de comunicació local en els seus òrgans de gestió, a través de la representació del comitè de redacció o d’un altre tipus de representació escollida democràticament, com, per exemple, la sindical
SETÈ.- En períodes d’especial transcendència en la vida política, els partits que concorrin a les eleccions i tinguin representació a la localitat, establiran els criteris que ha d’aplicar la direcció de l’emissora en la distribució dels espais gratuïts i les línies de cobertura informativa de la campanya. Igualment, s’haurà de facilitar sobremanera, de forma ràpida i eficaç, la tasca de la Junta Electoral corresponent perquè vetlli per la bona marxa de la campanya electoral en els mitjans de comunicació local.
VUITÈ.- Els processos de selecció de personal en els mitjans públics de comunicació local han de ser completament transparents i han de permetre la igualtat d’oportunitats, evitant-se en tot cas d’utilitzar criteris diferents als de la professionalitat reconeguda per cobrir els càrrecs.
NOVÈ.- Els mitjans de comunicació local tenen l’obligació d’obrir-se a la participació dels ciutadans per exercir una tasca dinamitzadora de la vida pública de la localitat.
DESÈ.- Els treballadors i treballadores d’aquests mitjans respectaran el Codi Deontològic de la professió aprovat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya i proclamat pel II Congrés de Periodistes Catalans.