Els col·laboradors o periodistes a la peça són el col·lectiu on està causant més estralls la crisi que està castigant durament els mitjans de comunicació. Per aquesta raó, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) centrarà els actes reivindicatius de l’1 i del 3 de Maig –Dies del Treball i de la Llibertat de Premsa respectivament– en denunciar la situació que està patint aquest col·lectiu. Sobre ells recauen les mesures més dràstiques ja que quan hi ha reestructuracions a les empreses, a diferència del personal en plantilla, no tenen dret a percebre cap indemnització ni a acollir-se al subsidi d’atur. Gairebé sempre la decisió arriba sense cap marge de negociació sindical, pràcticament d’un dia per a l’altre. En aquests processos, els col·laboradors que mantenen la feina solen veure rebaixat el preu dels seus treballs sovint per sobre del percentatge amb què es redueix també el salari al personal en plantilla del mateix mitjà en el qual col·laboren –com ha passat darrerament a El Periódico– i també sovint es veuen obligats a suportar un índex de morositat excessivament alt.
Si hi ha un sector on aquesta situació s’està produint amb més cruesa és a la premsa no diària, especialment en l’àmbit de les revistes especialitzades on el tancament de capçaleres per part dels principals grups editorials ha deixat en una greu situació centenars de col·laboradors. El resultat final de tot plegat és la pèrdua de qualitat en totes aquestes publicacions, circusmtància que empobreix encara més el panorama informatiu. Per tot això és pel que l’SPC vol dedicar els actes de l’1 i del 3 de maig en reivindicar a les administracions mesures per pal·liar aquesta greu injustícia la majoria de les quals ja fa anys que s’estan duent a la pràctica amb plena eficàcia a països com França, Portugal o Itàlia.
