L’Organizatció per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha demanat a la Interpol que «revisi amb cura» les peticions d’arrest tramitades per Turquia, especialment contra periodistes, i ha advertit que aquest organisme policial no ha de permetre que se’l faci servir per «reprimir la llibertat d’expressió». Aquest pronunciament coincideix amb la detenció és Espanya de dos escriptors d’origen turc, però un d’alemany i l’altre suec, a petició del govern d’aquest país.

Harlem Désir, responsable de llibertat de mitjans de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), s’ha referit expressament a aquests dos casos, encara que un d’ells, Dogan Akhanli, amb nacionalitat alemanya, per ordre del jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, ja va ser alliberat a Granada, ciutat on havia estat detingut dos dies abans. L’altre, el periodista i escriptor Hamza Yalçin, arrestat a l’aeroport del Prat (Barcelona) el 3 d’agost passat, segueix empresonat al centre penitenciari de Can Brians. Désir, en un comunicat, ha afirmat que «Interpol ha d’estudiar amb cura cada cas que impliqui individus, especialment periodistes, involucrats activament en el debat públic a Turquia, abans de decidir cap altra acció». El responsable de l’OSCE sobre la llibertat en els mitjans afegeix que «cap Estat pot abusar d’Interpol per restringir la llibertat d’expressió».

Aquesta tesi és compartida per un gran nombre d’organitzacions –entre elles l’SPC– en el sentit que Espanya no pot convertir-se en còmplice del règim d’Ankara i ha d’alliberar al més aviat possible Hamza Yalçin. Aquestes entitats han lamentat la decisió de les autoritats judicials espanyoles de denegar la llibertat a Yalçin amb l’excusa que no té arrelament a Espanya. Hamza disposa de nacionalitat sueca i té des de fa anys residència i arrelament a Europa. Lliurar-lo a Turquia seria col·laborar amb la repressió desfermada pel president Recep Tayyip Erdogan.

Désir també es va referir en la seva nota a Hamza Yalçin, el periodista suec detingut a Barcelona, acusat per la Justícia turca de dirigir des de l’estranger un grup terrorista. En aquest sentit, el responsable de l’OSCE va mostrar la seva esperança que la Justícia espanyola anul·li aviat l’ordre d’arrest.

Les entitats de suport a Hamza Yalçin confiaven que aquesta setmana fos posat en llibertat. La denegació de la petició ha provocat un gran malestar en aquestes organitzacions, com ha estat notori a les xarxes socials en els últims dies. Per això, la campanya que mantenen per aconseguir el seu alliberament seguirà endavant en els propers dies amb l’objectiu principal que el periodista i escriptor no sigui extradit a Turquia.

El Consell d’Europa
En aquest sentit cal recordar-se la resolució que l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa va adoptar el 26 d’abril passat en la qual posava en qüestió la pràctica recurrent d’alguns països d’apel·lar a Interpol en la persecució i detenció de persones crítiques amb l’actuació dels seus respectius governs. Així, el Consell d’Europa recorda que l’organisme policial internacional ha d’actuar «en l’esperit de la Declaració Universal de Drets Humans i l’article 3 prohibeix estrictament tota intervenció o activitat de caràcter polític, militar, religiós o racista. No obstant això, en alguns casos, en els últims anys, alguns Estats Membres han utilitzat abusivament Interpol i el seu sistema de Notificació Vermella per perseguir objectius polítics, a fi de reprimir la llibertat d’expressió o perseguir a membres de l’oposició política més enllà de les seves fronteres».

La resolució constata també que «els avisos vermells tenen un greu impacte negatiu en els drets humans de les persones objecte de l’acció, inclosos els drets a la llibertat i a la seguretat i el dret a un judici just. Per tant, els Avisos Vermells han de ser sol·licitats per les Oficines Centrals Nacionals (BCN) i distribuïts per la Interpol només quan existeixin motius greus de sospita contra la persona objecto de la investigació. Aquests motius han de ser verificats seguint procediments dissenyats per minimitzar la possibilitat d’abús, sense obstaculitzar la cooperació policial internacional en la gran majoria dels casos legítims».

El Consell d’Europa –institució de la qual Espanya forma part– critica per tant la utilització política d’Interpol per part d’alguns governs, com succeeix en aquest cas amb Hamza Yalçin. Atenent als arguments esgrimits en aquesta resolució encara es fa més preocupant que l’escriptor no hagi estat posat ja en llibertat.