El periodisme professional, el periodisme ètic, els mitjans independents, la transparència dels que estan al poder, l’alfabetització mediàtica i el lliure flux d’informació són el millor antídot contra la desinformació i les teories de conspiració sobre la difusió de COVID-19 a tot el món. En aquest context particular, la Federació Europea de Periodistes (FEP) s’ha fet ressò a la seva pàgina web d’un informe en aquesta direcció publicat recentment per l’organització britànica de Drets Humans Article19>.
«Més que mai necessitem periodistes professionals en la matèria. La ciutadania compta amb ells per informar sobre l’impacte real de la pandèmia, per difondre mesures de protecció i per responsabilitzar els qui han de prendre les decisions. La FEP demana als propietaris dels mitjans de comunicació que s’abstinguin de qualsevol iniciativa per reduir salaris, drets i proteccions dels treballadors dels mitjans de comunicació»”, ha afirmat el secretari general de la FEP, Ricardo Gutiérrez. La Federació dóna suport plenament a la informació d’Article19 sobre com els estats, els mitjans de comunicació i les empreses de xarxes socials poden ajudar a combatre el COVID-19 (coronavirus) comprometent-se amb la transparència, abordant la desinformació i promovent assessoraments sanitaris autoritaris.
«Com Article19, creiem que aquest no és el moment perquè els estats adoptin un enfocament restrictiu a la llibertat d’expressió i informació. Necessitem una transparència plena i un discurs públic obert sobre la propagació del virus i les opcions per combatre’l», ha afegit Gutiérrez. El document d’Article19> presenta diversos reptes a la llibertat d’expressió i informació durant l’actual crisi COVID-19 i fa recomanacions clau per als governs, els mitjans de comunicació i les empreses de mitjans de comunicació social. Aquí en reflectim algunes d’elles:
Als estats
• Els governs han de divulgar de manera proactiva informació relativa a la difusió de COVID-19, que inclogui el nombre de casos, distribució geogràfica, estadístiques sobre mortalitat i recuperació, i polítiques governamentals i esforços de resposta. Un primer pas important són les campanyes d’educació pública, pàgines web dedicades i missatgeria de xarxes socials amb informació actualitzada sobre el virus i recomanacions sobre estratègies de prevenció. Els compromisos amb la transparència i la divulgació haurien d’incloure’s a totes les polítiques i plans d’acció desenvolupats com a resposta a la difusió de COVID-19.
• Els governs haurien d’utilitzar la legislació sobre la informació sobre la llibertat d’informació per facilitar l’accés a la informació pública, inclosa obligatòriament la divulgació de determinats tipus de dades i establir un sistema perquè les persones i grups les puguin sol·licitar als organismes públics. Els estats que actualment tenen llibertat d’informació haurien de prioritzar la seva aplicació i considerar les modificacions per tal d’ajustar aquestes lleis amb les normes i les millors pràctiques internacionals i regionals vigents. Altres estats haurien de considerar l’adopció de legislació sobre llibertat d’informació mitjançant un procés participatiu i inclusiu.
• Els governs han de vetllar per la protecció decidida dels denunciants. Molts estats ja disposen de proteccions de denúncia en llibertat d’informació o lleis autònomes Aquests països haurien de centrar-se en una implementació coherent per protegir aquelles inquietuds per conductes governamentals o errades de la política relacionades amb COVID-19. Aquells que no tinguin una legislació dedicada sobre els denunciants haurien d’abstenir-se de promoure processos o restriccions a aquells que publiquin informació relacionada amb COVID-19 d’interès públic.
• Els governs han d’adoptar mesures polítiques positives per combatre el “discurs d’odi” i la intolerància que siguin coherents amb els estàndards internacionals de drets humans i les bones pràctiques. La Resolució 16/18 del Consell de Drets Humans i el Pla d’acció de Rabat ofereixen orientacions importants en aquest sentit.
Les autoritats estatals haurien d’acabar amb l’assetjament dels periodistes que denunciaven el COVID-19 i les respostes oficials a la propagació del virus.
• Els governs haurien d’adoptar mesures per promoure l’alfabetització digital i mediàtica, tant de manera general com en relació amb el brot COVID-19. Això podria incloure la incorporació d’assignatures d’alfabetització digital i mediàtica al currículum escolar i col·laborar amb la societat civil i les plataformes de mitjans socials en esforços similars.
Als mitjans de comunicació
• Els mitjans de comunicació i els i les periodistes haurien d’informar de manera proactiva sobre la desinformació, la propaganda i la discriminació per part d’actors estatals o no estatals en el context del brot COVID-19. La informació acurada de fonts periodístiques de bona reputació és una de les eines més potents per contrarestar la desinformació i el discurs d’odi.
• Els mitjans de comunicació i els periodistes haurien de donar suport a sistemes efectius de regulació, inclosos tant els organismes nacionals de queixes de premsa com els ombudsmen o els editors públics en diferents punts de comunicació. Aquests òrgans o funcionaris haurien d’ajudar a assegurar el dret de correcció o de resposta a un informe inexacte o discriminatori en el context del brot COVID-19.
• Els mitjans de comunicació i els periodistes han de complir els màxims estàndards ètics, inclosos els principis d’igualtat, quan informin sobre COVID-19. Haurien d’informar de manera precisa i sense prejudicis, evitant els estereotips i sense fer referència necessàriament a la raça o la nacionalitat o l’origen ètnic.
A les plataformes de xarxes socials
• Les empreses de mitjans de comunicació social han d’articular a les seves plataformes polítiques clares i fàcilment enteses que regulin la desinformació i el discurs d’odi, en línia amb l’enfocament de «drets humans per defecte» que proposa el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la llibertat d’expressió. Moltes empreses han millorat les seves polítiques de moderació de contingut durant els darrers anys proporcionant definicions i exemples més precisos de violació de contingut. Haurien de continuar aquest procés.
• Les plataformes de xarxes socials han de garantir els controls mínims del procés quan es prenguin accions adverses contra el discurs d’odi i la desinformació sobre COVID-19. Haurien de notificar als usuaris quan facin aquesta acció, ja sigui eliminant contingut, restringint-ne l’abast o bloquejant comptes. La desmonetització del contingut s’ha de fer seguint procediments clars i transparents, ja que constitueix una forma de moderació del contingut. En tots els casos, se’ls hauria de proporcionar oportunitats importants de recurs als usuaris.
• Les empreses de xarxes socials han de garantir una transparència total en els seus compromisos amb els governs sobre desinformació i COVID-19.