El Ple del Congrés dels Diputats va rebutjar, en la sessió celebrada el 9 de desembre passat, amb els vots en contra del PP i l’abstenció de CiU, la proposta d’Izquierda Unida de crear un Estatut del Periodista Professional per garantir la independència dels periodistes i els seus drets i deures, per tal de fer realitat el dret a la informació de la ciutadania que consagra l’article 20 de la Constitució. Van votar a favor de la proposta d’IU un total de 112 diputats dels grups Mixt, PSOE i IU. En contra va haver-hi els 158 del PP i 15 abstencions, de CiU

El portaveu d’IU al Congrés, Felipe Alcaraz, va argumentar que actualment “no hi ha cap limitació a la patologia de la concentració”, no està regulat el secret professional, no hi ha consells de redacció, ni un control real dels mitjans públics dels quals va dir que “haurien de portar el lideratge comunicatiu”. Va recalcar que la falta de desenvolupament de l’article 20 de la Constitució fa que aquest no passi de ser “una declaració retòrica”, atès que només s’ha regulat la clàusula de consciència, però de manera “anèmica”, amb la qual cosa és ineficaç.

Alcaraz va acusar el PP d’impedir aquest desenvolupament per la seva actitud “ultraliberal”, contrària a regular, amb la qual cosa ens trobem “davant la llei de la selva comunicativa”. Va advertir que, sense uns periodistes independents, “no hi ha informació objectiva a cap país, i en aquest encara no està legislada”.

El diputat del PSOE Luis González Vigil va recordar que el seu grup ja va presentar una proposició no de llei en la mateixa línia -que també va ser rebutjada pel PP- i va saludar la iniciativa d’IU, perquè “Espanya és l’únic país de la UE sense una regulació específica de la professió periodística”. Segons el seu punt vista, és necessari aclarir la figura de la clàusula de consciència i del secret professional, com també ordenar les relacions dels periodistes amb els propietaris dels mitjans de comunicació, tot això amb la finalitat de millorar la “independència dels informadors com a millor garantia de la qualitat” de la informació que rep la ciutadania.

González Vigil va afegir que si el PP vota en contra d’aquest tipus d’iniciatives, és perquè “en el fons té por de la premsa i del periodisme lliure”, i per això, en aquests anys “ha posat en marxa de manera descarada i quasi escandalosa la més àmplia operació de manipulació informativa”, ha facilitat als seus “amics” la compra de mitjans per potenciar la “propaganda” de l’Executiu, i ha fet “favors” als mitjans afins.

En nom de CiU, Pere Grau va defensar la necessitat de trobar “entre tots” una solució per a la situació dels periodistes “a la peça” i els freelance, però va destacar que per a això és necessària una negociació amb els empresaris, que hauria d’haver estat un dels elements per configurar les bases d’aquesta proposició de llei. Grau va expressar la seva confiança que en la propera legislatura els grups parlamentaris siguin “capaços d’aprovar una assignatura que en aquesta legislatura no aprovarem”, per la qual cosa “haurem de repetir”. Després d’advocar per una subcomissió que estudiï a fons la qüestió, va dir que el més desitjable seria presentar la setmana vinent una proposició no de llei consensuada per demanar al Govern un compromís explícit, fora d’objectius electorals.

El portaveu del PP a la Comissió de Control d’RTVE, Alejandro Ballestero, va explicar que el seu grup votava en contra de la iniciativa perquè, “després d’esbocinar-la, crec que crearíem encara més problemes dels que resoldríem”, no només per qüestions formals, sinó de fons, ja que afecta normes de caràcter orgànic. Ballestero va recalcar que, davant la independència dels periodistes, hi ha “dos enfocaments”: el del PP, que és el “liberal”; i el que aposta per la regulació, del qual va dir que és “absolutament pessimista, no confia en les persones, en la societat, en els professionals”. El diputat popular va acabar dient que, gràcies al Govern del PP, hi ha “més llibertat, més transparència i més mitjans de comunicació”, i els espanyols “no han de plantejar-se debats artificiosos i irreals com el que s’ha portat a aquesta cambra”.

L’SPC deplora un cop més l’actitud mostrada pel Govern del PP, insensible als vents que bufen de tota Europa, que fa anys que tenen la figura del periodista professional regulat en el marc de les respectives legislacions democràtiques. El Sindicat de Periodistes de Catalunya insta tots els grups parlamentaris que tinguin l’acompliment de l’article 20 de la Constitució com una de les qüestions prioritàries per a la propera legislatura i demana al conjunt de la professió que tingui en compte la negativa del PP a resoldre els problemes del sector a l’hora de decidir el seu vot en les properes eleccions legislatives del mes de març.