Què demana l’SPC a les candidatures

1.– Desenvolupament legislatiu de l’article 52 de l’Estatut per adaptar Catalunya al marc internacional de regulació del dret a la informació de la ciutadania i per garantir els drets i deures dels professionals de la informació. En aquest informe de l’SPC hi ha referències que poden servir de model, com també el projecte d’una Llei de Garanties del Dret a la Informació que des de fa anys hem presentat als grups parlamentaris. Una de les primeres tasques del nou Parlament seria la constitució d’una ponència conjunta que afronti aquest dèficit democràtic.

2.– Reforma de la Llei de la CCMA per desgovernamentalitzar-la i desparti­ditzar-la a partir de majories parlamentàries qualificades que garanteixin l’elecció de càrrecs amb criteris d’independència i professionalitat. Aprovació del Contracte Programa que asseguri un finançament adequat i suficient per a la seva missió de servei públic.

3.– Desgovernamentalització de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), creant un organisme de gestió independent. Com en el cas de la CCMA, dotar-la d’un model de finançament adequat i suficient.

4.– La Generalitat ha de defensar el paper d’RTVE a Catalunya perquè els correspon també la promoció de la llengua i cultura catalanes, perquè haurien d’exercir una funció de vincle entre les dues cultures (que ara no exerceixen pràcticament) i perquè representen un patrimoni important de la cultura catalana pel seu paper en favor de la llengua des de fa més de 50 anys. També ha de defensar la delegació de l’Agència EFE a Catalunya, reclamant els mitjans necessaris per a la seva supervivència i viabilitat econòmica i professional.

5.– Reforma de la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya per reconèixer de manera efectiva la realitat dels mitjans comunitaris i potenciar la seva tasca i la seva independència com a eina fonamental per garantir del dret a la informació de la ciutadania. Reservar-los de manera específica una part de les freqüències en l’adjudicació de canals, de manera que s’estableixi en la distribució una tercera part per a cada sector (públic, privat i sense ànim de lucre). L’actual Llei Audiovisual ja reconeix el sector en el seu article 70 però sense facilitar la seva viabilitat econòmica, i s’ha limitat el seu desenvolupament, marginant aquests mitjans en els diferents processos de licitació. Activar els mecanismes necessaris per garantir la supervivència de les ràdios i televisions ja existents.

6.– Supressió dels blocs electorals cronometrats i ordenats en funció de la representació anterior, que la LOREG imposa als informatius dels mitjans audiovisuals. Aplicació dels principis de l’acord de la comissió parlamentària sobre la Llei Electoral Catalana, que primen el criteri informatiu i no contemplen la proporcionalitat.

7.– Transparència en els ajuts públics als mitjans i en la publicitat institucional, de manera que sigui accessible el llistat de les aportacions als mitjans de comunicació fetes per la Generalitat i els organismes que en depenen. Garanties de què els mitjans comunitaris no són marginats en el repartiment de la publicitat institucional ni en el de les ajudes estructurals. La concessió dels ajuts i de la publicitat institucional s’ha de condicionar al compliment de les normatives laborals vigents i de la deontologia periodística.

8.– Combat a través de la Inspecció de Treball contra el frau laboral que suposa l’abús de la figura del fals autònom en molts mitjans de comunicació on desenvolupen sovint tasques estructurals amb dedicació exclusiva i dependència orgànica.

9.– Regulació efectiva de les pràctiques dels estudiants en els mitjans a partir de criteris que impedeixin que substitueixin llocs de treball, quasi sempre de forma gratuïta i que, en canvi, facilitin que realment siguin una estada d’aprenentatge i de formació. Per aconseguir-ho, és clau la figura de la tutoria i un pla de pràctiques definit.

10.– Establiment de fórmules d’ajuda als mitjans promoguts per periodistes en l’àmbit de l’economia social (cooperatives, associacions sense ànim de lucre, SAL…)

11.– Promoció eficaç de la igualtat entre homes i dones, tal com ja estableix la normativa vigent. La Generalitat haurà d’impulsar les accions necessàries per a eliminar la imatge estereotipada de les dones i facilitar la conciliació de la vida privada i l’activitat professional i la promoció de la coresponsabilitat en condicions d’igualtat. També haurà d’establir espais de reflexió que ajudin a generar una consciència social sobre la necessitat d’eradicar la violència de gènere.

12.– Impuls de l’educació mediàtica de la ciutadania –especialment en els cicles formatius– per fomentar l’existència d’una opinió pública informada, crítica i participativa.

Barcelona, setembre de 2015