L’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), integrada per grups com Vocento, Unidad Editorial, Grupo Joly, Premsa Ibèrica o PRISA, entre altres, manté la seva pretensió de pujar un 1% els salaris sense pagar endarreriments, i la possibilitat d’aplicar aquest mateix increment el 2023 i 2024

Poc més d’11 euros nets al mes per nòmina per a cada redactor és la proposta de pujada salarial que ha plantejat la patronal de premsa diària AMI com a oferta final per a la renovació del Conveni Col·lectiu Estatal de Premsa Diària. L’Associació de Mitjans d’Informació aboca els sindicats a preparar mobilitzacions davant aquesta proposta absolutament irresponsable amb la qual, de nou, cerca carregar sobre els seus treballadors i treballadores la crisi permanent en la qual viuen.

La reunió de negociació celebrada el 2 de novembre a Madrid suposa per a la part social una ruptura de les negociacions, ja que en un moment com l’actual, amb la inflació per sobre del 7%, és impossible assumir que les plantilles dels mitjans hagin de rebre aquesta miserable pujada de sou.

Els representants de Comissions Obreres (FSC-CCOO), Unió General de Treballadors (FeSMC-UGT) i Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), les tres organitzacions que negocien aquest conveni, es neguen en rotund a avalar una pujada salarial ridícula per al moment actual, sobretot quan es tracta d’un conveni amb taules salarials baixes, allunyades de la remuneració que han de tenir uns professionals dedicats a exercir la tasca de fer valer la llibertat d’informació en un sistema democràtic i que es compleixi el dret a la informació de la ciutadania.

Un redactor o redactora que està assignat/da a aquest conveni al grup 3 (la majoria dels treballadors afectats pel conveni pertanyen a aquest grup), té un sou brut anual de 21.683 euros. A sous així és als quals la patronal pretén aplicar una mínima pujada des del dia de la signatura del conveni, sense pagar els endarreriments des de l’1 de gener de 2022 i sense cap pujada per a caps de secció, redactors en cap i llocs similars d’altres departaments. L’AMI només afegeix la possibilitat de pujar un 1% cada any de vigència del conveni (fins a 2024), argumentant que el moment d’incertesa actual no permet cap increment més.

Per a la part social, formada per CCOO, UGT i FeSP, aquesta proposta és una crida al conflicte i un missatge clar de l’Associació de Mitjans d’Informació que li preocupa poc o gens la qualitat de la feina que fan diàriament els seus i les seves professionals.

La patronal persisteix en l’error demostrat en l’anterior crisi de buscar la rendibilitat dels seus negocis amb la rebaixa de la inversió en el seu personal. A més, justifica la seva irresponsable i provocadora oferta amb un argument de tan poc pes com és l’encariment del paper, quan aquest conveni s’aplica tant a empreses d’edició impresa com digital, i quan és clar que el negoci en paper representa un percentatge cada vegada més marginal en el compte de resultats dels associats d’AMI.

La patronal AMI, on figuren grups de mitjans com Vocento, Unidad Editorial, Grup Godó, Prensa Ibérica, PRISA, Henneo, Grupo Joly o Promecal, tampoc accepta altres propostes que els sindicats consideren vitals per recuperar el crèdit perdut davant l’opinió pública pels mitjans de comunicació, i que no impliquen cap cost per a les empreses, per exemple fer obligatòria l’existència d’un Estatut de Redacció a cada capçalera.

Per a la part social, després de set reunions de negociació, és una veritable decepció haver trobat tan poca disposició a l’acord en la patronal de premsa diària.

Davant el fracàs de les negociacions, a causa de l’actitud intransigent de l’AMI, ha arribat l’hora de preparar les mobilitzacions. CCOO, UGT i FeSP treballen ja en l’escenari del conflicte.