«Moure’ns», «sindicar-nos», «organitzar-nos»…, són algunes de les conclusions que van sorgir del debat «la precarietat, la xacra del periodigne», fet el 31 de gener passat –amb caràcter telemàtic a través de zoom– en el marc del IX Congrés del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), celebrat aquest darrer dissabte 4 de febrer. El debat era una sessió oberta al conjunt de la professió, prèvia al congrés, de caràcter intern, en el qual es van mostrar diferents cares amb les quals la precarietat es pateix en el món del periodisme i la comunicació. I també es van fer propostes de com intentar combatre aquesta situació.

A la taula rodona hi van intervenir Rosa Bravo, periodista del PuntAvui; Ignasi Franch, periodista col·laborador en l’àmbit de cultura en diversos mitjans; Lorena Sopena, jove fotoperiodista freelance; i Júlia Albacar, periodista de les Terres de l’Ebre, a la Cadena Ser, i que amb dos companys més ha rebut recentment el premi Barnils d’investigació periodística en l’àmbit dels mitjans locals de 2022. La moderadora va ser Elena Tarifa, vicesecretària general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i presidenta del grup de treball de gènere i diversitat de la Federació Europea de Periodistes (FEP). Totes elles van explicar com els afecta la precarietat laboral en els seus respectius àmbits de treball.

Rosa Bravo va explicar com en una dècada la plantilla del PuntAvui ha passat de 560 a 150 persones, a través d’ERO i baixes incentivades principalment. Que des de 2008/2010 s’ha perdut un 30% de poder adquisitiu, que s’ha generalitzat la manca d’horaris, l’augment de càrrega de feina, les dificultats per la desconnexió digital un cop acabada la feina i que els i les periodistes a la peça sempre són els primers s caure. Ignasi Franch va destacar com han baixat les tarifes per als i les periodistes a la peça en diversos mitjans i que en el seu col·lectiu, la crisi de 2008 s’ha convertit en una crisi pandèmica i que massa vegades et demanen feina voluntària.

Júlia Albacar va afegir com aquestes situacions, a comarques, lluny del gran centre que és Barcelona, encara s’agreugen més. Per una part, estan a zones on el múscul empresarial és més feble i que sovint se sobreviu amb convenis amb les administracions. El resultat és plantilles molt joves i mal pagades i amb l’obligació de cobrir-ho tot, per poder complir amb les exigències de les administracions. A més, sovint convé cobrir una àmplia franja de territori, amb les despeses afegides que això suposa. Això provoca l’expulsió de periodistes a partir dels 35 anys. Lorena Sopena va lamentar que «la vida està hipotecada per la feina, perquè no pots dir “no” a una feina». El fotoperiodisme freelance, va explicar, en general està molt mal pagat en mitjans nacionals, mentre que en l’àmbit internacional, les coses canvien. Va assegurar que hi ha mesos que els ingressos només arriben per pagar els autònoms. Per a més ignomínia, recorda com «hi ha hagut mitjans públics que m’han ofert pagar una feina amb marxandatge de la casa».

Hi ha alternatives?

La sessió pretenia no analitzar només la situació que es viu a la professió pel que fa als aspectes laborals, sinó veure quines sortides podria haver-hi. I d’aquestes n’hi ha de molt puntuals i d’altres més estructurals. Franch es va referir a les primeres assegurant que «la reforma de les quotes a la Seguretat Social és molt decebedora. Hi ha mesos que no hi arribes» En aquest sentit, els ponents van parlar que cal «estar menys sols i menys atomitzats». Sobre altres mesures a prendre, el president de l’SPC, Francesc Ràfols, va afirmar que és imprescindible incorporar els i les periodistes a la peça i freelance al règim general de la Seguretat Social, per la qual cosa s’ha de forçar una reforma de l’Estatut dels Treballadors en aquesta línia. Va recordar experiències en altres països europeus on no hi ha aquesta desregulació de la professió. I per aconseguir tot això, cal passar pel resum inicial: organització, sindicació i mobilització.

La taula rodona sencera la podeu seguir a través d’aquest enllaç

Aquest acte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona