La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) –a la qual pertany la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP)– ha demanat per escrit a la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, i a l’Ajuntament que investiguin les circumstàncies en què va ser detingut el periodista Jaime Alekos el passat dia 27 de febrer mentre realitzava la seva tasca professional en un desnonament, a pesar que es va identificar com a informador, així com el tracte que va rebre durant les gairebé 30 hores que va romandre en dependències policials. Aquesta organització també ha protestat davant la Delegació del Govern pel judici de faltes al que ha estat citada la també periodista Alicia Armesto, que va ser denunciada després de difondre per les xarxes socials la fotografia d’un policia que reia mentre els seus companys desnonaven una altra família del seu habitatge.
«La detenció de periodistes en circumstàncies com aquesta és incompatible amb un sistema democràtic», afirma la PDLI en referència a Alekos. El director legal d’aquesta plataforma, l’advocat Carlos Sánchez Almeida, considera que si va ser detingut «no per error, sinó amb la intenció que no exercís la seva professió i el seu dret a transmetre informació veraç, podríem trobar-nos davant un delicte contra els drets individuals previst en els articles 538 i 542 del Codi Penal».
Jaime Alekos ha explicat al detall la seva detenció i el seu pas per la comissaria en el següent escrit que ha enviat a la PDLI:
«Cap a les set del matí rebo una trucada telefònica d’un veí de Tetuán, informant-me que hi ha diverses furgonetes de Policia Municipal a Ofelia Nieto 29 i sembla que tenen intenció de dur a terme el desallotjament. Arribo sobre tres quarts de vuit a l’habitatge i compto set furgonetes dels Grups de Resposta Immediata de la Policia Municipal i dues patrulles aparcades en la porta, amb diversos agents a les dues voreres del carrer. A la rotonda on comença el carrer Ofelia Nieto hi ha aparcades dues patrulles més de la Policia Municipal. A la porta de la casa està Ángeles Gracia, de la família Gracia González, els residents a la casa. La saludo i entro.»
«Entre cinc i deu minuts després, el GRI estableix un perímetre al voltant de l’habitatge que impedeix que s’apropi ningú més. Sóc l’únic periodista a l’habitatge, dins del perímetre. Es presenta un treballador de l’Ajuntament de Madrid que parla, al carrer, amb la família Gracia González i els notifica que van a dur a terme l’entrada a l’habitatge. Seguint les ordres d’un dels policies, diversos agents del GRI intervenen, desallotjant als membres de la família Gracia González i altres veïns que es troben a la porta. En aquest moment, estic gravant, des de la terrassa, un plànol zenital i des de la meva esquerra comença a caure un doll d’aigua continu, que mulla els policies, Luisa Gracia –la germana d’Ángeles– i Javier, el marit d’Ángeles.»
«Quan la porta queda aclarida, l’intenten derrocar amb cops d’ariet, durant diversos minuts, però la porta no cau. Després, copegen la paret, a la dreta de la porta, fins que obren un forat d’uns cinc centímetres de diàmetre. El següent intent d’entrada a l’habitatge és amb la pala d’una excavadora. Quan donen el primer cop, estic a la terrassa, damunt de la porta, fent un altre plànol zenital, i tremola el terra. Baixo i, quan arribo, els agents del GRI acaben de trencar la porta i estan entrant a de l’habitatge. Gravo una part molt breu, la qual cosa es veu en el reportatge, i pujo de nou a la terrassa.»
«Gravo com un agent del GRI i un altre policia municipal retiren un tros de porta i desallotgen diversos veïns que estaven a la planta baixa, entre ells, Francisco Gracia, l’avi de la família. També gravo la detenció d’un veí que, en el moment d’entrar la policia, està en la planta baixa amb una bicicleta. El meu últim enregistrament és, des de la terrassa i a través d’una finestra que connecta amb l’interior de la primera planta de l’habitatge, un plànol de Luisa González, l’àvia de la família, recollint coses amb un agent del GRI darrere.»
«Quan els agents del GRI. entren a la terrassa, ho fan al crit de “tothom a terra, tothom a terra!” Em poso de genolls, amb les mans a dalt, la meva càmera i micròfon penjant del coll, i quan se m’apropa el primer policia li comunico que “sóc periodista” i li repeteixo una vegada. Ell em torna a cridar “a terra!” i m’empeny de tal forma que caic tombat de cap per avall, clavant-me la càmera i micròfon contra el pit. La part del terra de la terrassa en la qual em trobo està entollada per l’aigua que sortia de la mànega i em xopo de cintura cap avall: els pantalons, sabatilles i el cinturó amb accessoris per guardar els objectius, bateries i targetes de memòria de la càmera. El policia em pressiona en l’esquena amb el genoll, mentre segueixo tombat de cap per avall. A la terrassa hi havia unes altres quatre persones i les redueixen de la mateixa manera.»
«Arriba un policia que sembla ser el que dóna les ordres i, quan pansa al meu costat, li comunico que “sóc periodista, si m’ho permet [atès que estava immobilitzat] li mostro la meva acreditació”. No em respon. M’emmanillen amb les mans darrere i em baixen al carrer, on torno a repetir-li al policia que m’està portant cap a la part posterior d’un furgó, que “sóc periodista, si m’ho permet li mostro la meva acreditació”. El to en el qual em dirigeixo als policies és tranquil en tot moment. Com els policies de dalt, no respon quan em dirigeixo a ell i em puja a la part posterior d’un furgó, amb uns altres tres detinguts que es trobaven en la terrassa. Són al voltant de les nou del matí. Ens porten a la comissaria de Policia Nacional del districte de Moncloa / Aravaca, al carrer Rey Francisco.»
«En un calabós de la planta baixa, em treuen les manilles i em fan buidar-me les butxaques i lliurar totes les meves pertinences, inclosa la meva càmera i la resta del meu equip. Apago el meu telèfon mòbil. M’escorcollen i em demanen que em baixi els pantalons per registrar-me. Col·laboro en tot moment. Designo la meva advocada. Em prenen les empremtes. Al calabós de la planta baixa estic amb uns altres quatre detinguts: el noi la detenció del qual he gravat abans des de la terrassa i els altres tres homes. Hi ha una sisena detinguda que, en ser dona, es custodia en un calabós diferent. Dos policies de paisà entren al calabós i pregunten “qui és el periodista”, i responc que “sóc jo”. Em treuen un moment del calabós i em pregunten per a quin mitjà treballo. Responc que “sóc autònom i treballo amb diversos mitjans, i amb els que ho faig amb més freqüència és amb Periodismo Humano i Las Mañanas de la Cuatro. Em tornen a ficar al calabós. Al cap d’una estona, diversos policies em traslladen a un calabós del soterrani on estic jo solament. Em donen un esmorzar.»
«Després, vénen diversos policies nacionals, em treuen del calabós i m’emmanillen d’un canell a un altre dels detinguts. Ens traslladen a un furgó de policia nacional a la comissaria de Moratalaz. A Moratalaz passem un temps dins del furgó, sense poder veure l’exterior. Fa calor i ens posen l’aire condicionat en demanar-ho. Ens treuen del furgó i ens porten a un edifici amb un rètol que posa alguna cosa així com “Prefectura de la UIP”. Preguntem l’hora a un policia i ens respon que són entre la una i les dues del migdia. Esperem a la porta de la planta baixa i crec recordar que és en aquest moment quan ens treuen les manilles. Un home de paisà que arriba per la meva esquena, em dóna una cop en l’espatlla i em diu, somrient “què, al final detingut, eh?”. Entra a l’edifici i mentre puja les escales tomba el cap, somrient-me.»
«Diversos agents de paisà, ens ordenen pujar les escales. Passem per la primera planta, “Prefectura de la UIP”, segona planta “Unitat Central d’Intervenció”, tercera i crec recordar que també la quarta planta “Primera unitat de la UIP” i entrem a la planta superior, “Brigada d’Informació”, on ens porten a un aula, amb pupitres, una pissarra, un projector, vitrines, una bandera d’Espanya i una taula principal amb un rotllo de paper higiènic damunt. A l’aula hi ha asseguts altres cinc detinguts, sense emmanillar. Crec recordar que és aquí on se’ns informa dels càrrecs que se’ns imputen: desobediència, resistència i atemptant a agents de l’autoritat.»
«Des d’aquí ens traslladen, policies de paisà, als calabossos del soterrani. Anem a un primer calabós, a tocar de la porta, on ens donen menjar. Ens prenen les empremtes. Em traslladen al costat dels altres nou detinguts homes a un calabós gran que està al fons, després de recórrer dos passadissos. Ens deixen anar al bany. Després de diverses hores, ens van cridant per prendre’ns declaració. Em tornen a portar a la Brigada d’Informació, on veig per primera vegada a la meva advocada. Són passades les vuit de la tarda. La meva advocada porta una recepta mèdica i la medicació que haig de prendre tots els matins en ser malalt de tiroide, sol·licita que se’m faciliti al matí. La policia respon que sí.»
«No faig declaracions i demano fer-ho davant del jutge. Se m’informa que aniré a dormir en el calabós de Moratalaz i demà em portaran als calabossos dels Jutjats Plaza de Castella perquè declari davant del jutge. M’entrevisto amb la meva advocada, qui m’informa que els delictes que se m’imputen estan penats amb fins a quatre anys i mitjà de presó i em tornen a portar al calabós d’abans, ens porten el sopar. Al llarg de la tarda em prenen les empremtes, no recordo en quin moment, per tercera vegada. No ens porten l’esmorzar. No em porten la medicació. Al matí ens traslladen als calabossos de Plaça de Castella. Ens porten el menjar. Al voltant de les tres m’entrevisto amb la meva advocada, declaro davant del jutge. A la declaració, el fiscal em pregunta si estic disposat a aportar els meus enregistraments com a prova, responc que sí. Al voltant de les quatre em posen en llibertat.»
«El meu equip està entre les meves pertinences. Quan agafo el telèfon mòbil, està encès, sol·licitant el nombre pin. A l’administrador d’aplicacions d’Android, veig que els processos de sistema s’han iniciat a les cinc de la tarda del dia anterior.»
En aquest enllaç es pot veure el vídeo del periodista Jaime Alekos abans de la seva detenció per gravar el desallotjament del carrer Ofelia Nieto 29, de Madrid.
La PDLI ha estat fundada per organitzacions i professionals del món del dret i el periodisme, entre elles el Col·legi d’Advocats de Madrid, Unió Progressista de Fiscals, la FeSP, Comissió Legal Sol, Eldiario.es, 20minuts, Revista Mongòlia, Agència Disopress, Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris (CEACCU).
