El secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Enric Bastardes, ha enviat una carta als principals caps de llista per a les eleccions del pròxim 9 de març en la qual els demana compromisos concrets per a la regulació del dret a la informació de la ciutadania, en la línia del que ja hi ha a la majoria de països del nostre entorn democràtic. El text, idèntic per a tots els candidats, és el que reproduïm a continuació.

Benvolgut senyor:

Amb motiu de les eleccions generals del 9 de març pròxim, des de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ens dirigim a tots els candidats a la Presidència del Govern per a presentar-los les nostres principals preocupacions i conèixer la seva opinió referent a això i els seus compromisos concrets sobre elles.

En l’última legislatura s’ha produït algun avenç en la direcció de les nostres propostes amb l’aprovació de la nova llei sobre l’RTVE, encara que ha arribat acompanyada d’una reducció de recursos humans mitjançant prejubilacions que ha ocasionat en les redaccions el descapçalament d’un bon nombre dels millors professionals amb experiència, indispensables per escometre la reforma pretesa.

Entenem que la reforma d’RTVE ha d’estar acompanyada d’una nova Llei de l’Audiovisual i de la creació d’una Autoritat de l’Audiovisual independent, per a completar el marc legislatiu en el sector dels mitjans audiovisuals públics i privats. Però, una vegada més, aquestes iniciatives legislatives han quedat ajornades. També creiem que els criteris de reforma d’RTVE han de ser aplicats al conjunt de les ràdios i televisions públiques autonòmiques i locals que no ho hagin fet, i que són la majoria, per configurar un sector públic que sigui digne d’aquest nom.

En l’àmbit laboral del sector audiovisual no s’ha pogut assolir la negociació col·lectiva, a causa de la persistent negativa de la patronal privada. En el millor dels casos només s’han assolit convenis amb algunes empreses concretes que són de les més grans del sector. Però, al mateix temps, la proliferació de noves empreses radiofòniques o televisives i el dinàmic sector de productores privades mantenen el lamentable estat de desregulació laboral, sent un autèntic pou de precarietat.

Una precarietat que afecta també el conjunt dels mitjans de comunicació de tot tipus, en els quals tampoc s’ha regulat laboralment la figura del col·laborador ni la del corresponsal, que segueixen amb el tradicional sistema del cobrament a la peça, sense que es reconegui la seva dependència laboral de l’empresa i sense cap tipus de contracte.

A pesar de les recomanacions incloses en el Codi Deontològic del Periodisme, que el Consell d’Europa va aprovar per unanimitat en 1993 i que Espanya va ratificar, el dret a la informació que consagra la Constitució espanyola en el seu article 20 segueix sense estar regulat legalment, com tampoc ho està el dret constitucional al secret professional.

Molts són els desajustaments de la realitat informativa a Espanya. Molt lluny queda el compliment del compromís constitucional que la ciutadania té dret a rebre una informació «veraç, plural i completa». Un projecte legislatiu que pretén aquesta regulació, l’Estatut del periodista professional (EPP), ha romàs durant els últims quatre anys en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats sense que hagi arribat a veure la llum i ha decaigut, per la dissolució de les Corts Generals, després de 109 pròrrogues del termini per a presentar esmenes.

Totes aquestes són preocupacions que transcendeixen l’àmbit del col·lectiu periodístic. D’aplicar-se les solucions que reclamem, es configuraria un model per a la informació que estaria a l’alçada d’una democràcia madura i al servei de la ciutadania. Per tot això, desitjaríem conèixer els seus compromisos sobre aquestes matèries per a la pròxima legislatura, més enllà de les referències o absències del programa electoral de la seva formació política.

Desitjant-li tot tipus d’èxits personals, quedo a l’espera de la seva resposta.

Atentament

Enric Bastardes
Secretari general de la FeSP