La Federació de Sindicats de Periodistes denuncia acomiadaments en Europa Press i Premsa Ibèrica, dóna suport a les mobilitzacions a IB3 i condemna les agressions i expulsions d’informadors a Bolívia. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) reclama al futur Govern espanyol i al pròxim Parlament que es prenguin de debò, d’una vegada per sempre, el dret constitucional de la ciutadania a la informació i el regulin en una llei, en la qual s’estableixin els drets i deures dels i les periodistes. La FeSP i altres organitzacions de periodistes porten anys plantejant aquesta petició al Govern i als grups parlamentaris, però ni els successius Executius de PSOE i PP ni els partits majoritaris han tingut voluntat política per a fer-ho, per no incomodar els grans grups de comunicació.

Les precampanyes i campanyes de les eleccions convocades enguany han demostrat que, una vegada més, el dret de la ciutadania a la informació veraç i la necessitat d’unes condicions de treball dignes per als i les periodistes –la tasca de les quals és imprescindible perquè aquest dret ciutadà pugui complir-se de manera eficaç– han estat oblidats pels candidats, encara que alguns programes electorals incloguin propostes en aquesta matèria.

La Junta Executiva Federal de la FeSP, reunida aquest cap de setmana passat a Madrid, ha acordat demanar al futur Govern i als grups parlamentaris que, sense oblidar altres assumptes, incloguin també aquest entre els prioritaris de la legislatura que ara s’inicia. La informació és un pilar bàsic i imprescindible en la democràcia, però en l’última dècada ha sofert reculades i restriccions a causa de normes com la Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana –coneguda com a Llei Mordassa– o les reformes del Codi Penal, a la precarietat i deterioració del treball periodístic, i a males pràctiques de diferents polítics i governants com les convocatòries de premsa sense preguntes o el veto a mitjans de comunicació i a periodistes freelances.

Davant aquesta situació, la FeSP considera urgent que el nou Parlament:
• Tramiti una llei que garanteixi el dret a la informació de la ciutadania i reguli la professió periodística, en la qual es defineixi els i les periodistes professionals, a la peça, freelances i col·laboradors, i s’estableixin els seus deures i drets.
• Modifiqui les lleis que han limitat i retallat el dret a la informació, com la Llei Mordassa, per a recuperar els drets perduts.
• Modifiqui les reformes del mercat laboral, que han contribuït a precaritzar la feina en els mitjans de comunicació –i en els altres sectors– i han facilitat milers d’acomiadaments.
• Resolgui amb la màxima urgència el concurs públic per a designar el Consell d’Administració i la Presidència d’RTVE.

La FeSP també denuncia els acomiadaments a l’agència Europa Press –cinc en els últims dies, sense informar els representants dels treballadors– i a Premsa Ibèrica, que després de comprar el Grup Zeta ha efectuat acomiadaments en diversos mitjans, els més recents dos a Diario de Córdoba.

Aquesta Federació també expressa el seu suport a les mobilitzacions que han iniciat els treballadors dels serveis informatius externalitzats de la radiotelevisió pública balear, IB3, per reclamar una millora urgent de les seves condicions laborals i la internalització dels seus llocs de treball en l’ens públic. Amb sous obsolets i una pèrdua del 30% del seu poder adquisitiu en els últims 14 anys, gairebé dues terceres parts dels prop de 300 treballadors externalitzats sempre són els grans perdedors, perquè les seves reivindicacions de millora laboral han caigut en el buit entre els interessos d’aquesta empresa pública i els responsables polítics que la sustenten, i els de l’empresa privada concessionària que busca el seu màxim benefici.

Així mateix, la Federació de Sindicats de Periodistes condemna les agressions que vénen patint periodistes de mitjans de Bolívia, i l’expulsió d’informadors estrangers per part del Govern de l’autoproclamada presidenta Jeanine Áñez, des que Evo Morales va renunciar al seu càrrec i va haver d’abandonar el país obligat pels militars, en el que, tal com molts països reconeixen, ha estat un cop d’estat.

2 de desembre de 2019