La Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI), de la qual la FeSP n’és membre fundador, ha denunciat a Ginebra, davant el Consell de Drets Humans de l’ONU, les violacions de la llibertat d’expressió a Espanya.
El jurista expert en dret internacional i soci de la PDLI, Joan Barata, ha intervingut en una pre-sessió d’aquest organisme per presentar un exhaustiu informe en el qual es recullen, entre altres qüestions, els efectes del Codi Penal en la llibertat d’expressió –com les sentències contra tuiters o artistes per «enaltiment del terrorisme»–, la interpretació «expansiva» dels delictes d’odi, o les multes a periodistes per la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LSPC), més coneguda com a Llei Mordassa.
L’informe està signat, a més de per la mateixa Plataforma, per entitats com la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i el grup de recerca ‘Regulació jurídica i participació del ciutadà digital’ de la Universitat Complutense de Madrid (membres de la PDLI) i Access info Europe.
L’objecte d’aquest document és aportar informació sobre el compliment per part de les autoritats espanyoles dels estàndards internacionals aplicables sobre el dret a la llibertat d’expressió reconegut en l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i l’article 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. El balanç que revela l’informe reflecteix el greu deteriorament d’aquest Dret Fonamental en els últims anys al nostre país.
En la seva intervenció, Barata ha denunciat, d’una banda, «les previsions el Codi Penal espanyol (CP) orientades a protegir drets i interessos com ara el dret a la reputació (honor), els sentiments religiosos, la integritat dels símbols nacionals o l’absència de discursos que puguin ser particularment ofensius per a determinats col·lectius (en una interpretació expansiva del concepte de discurs de l’odi)». Ha recordat que «aquests preceptes, i la seva aplicació per part dels Tribunals, han donat lloc en diverses ocasions a restriccions desproporcionades i injustificades de la llibertat d’expressió, limitant negativament la lliure difusió, especialment, de sàtira política o discursos provinents de col·lectius minoritaris o fins i tot artístics». Per això es demanat la reforma o derogació d’aquests preceptes penals referits a aquestes matèries.
En segon lloc, ha denunciat la legislació administrativa de seguretat ciutadana ha permès que «persones exercint activitats de caràcter periodístic i informatiu amb relació l’actuació de forces i cossos de seguretat hagin estat objecte de procediments administratius que han finalitzat en sanció». Barata, finalment, ha informat de les decisions judicials en les quals, en virtut de la legislació terrorista, s’ha condemnat «cantants o humoristes desvinculats del tot de qualsevol activitat terrorista».
