Quatre treballadors de l’ACN han rebut avui la comunicació d’acomiadament per part de l’empresa. Els acomiadament seguiran en els pròxims dies ja que la setmana passada l’empresa va anunciar que acomiadaria 9 persones complint els seus plans d’ajust pressupostari que havia de complir aquest 2013.

Aquests nou acomiadaments representen el 15% de la plantilla actual i demostren, segons el comitè d’empresa que l’empresa no només no ha volgut negociar “sinó que han tornat a menysprear la plantilla d’aquesta casa que sobradament s’han desvalgut amb professionalitat per complir les tasques que els han estat assignades”.

Aquest és el comunicat del comitè d’empresa de l’ACN
 
“Ens trobem en una de les setmanes més dures i tristes pels treballadors de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). D’aquí a poques hores 9 companys perdran la feina, deixant enrere tots els esforços i il·lusions abocats en un projecte d’informació nacional que durant un període de temps, ha estat un dels pals de paller de les seves vides.
 
Qui més qui menys, tots els que marxen, igual que els que es queden, han contestat trucades a hores intempestives, han canviat plans personals per poder cobrir alguns esdeveniments o respondre a la feina, i han condicionat la seva agenda a l’agenda d’informació que seguien, s’ha evitat al màxim faltar per qüestions fins i tot de salut, i inclús hi ha qui s’ha activat en dies festius si l’actualitat ho ha requerit, sigui Sant Joan, Pasqua o Nadal, i evitar deixar d’anar a treballar .
 
Treballar a l’Agència Catalana de Notícies és això: estar pendent les 24h del què passa i estar disposat a qualsevol moment, engegar l’ordinador i passar titular, entradeta, fotografies i talls des d’on sigui.
 
Això no ha canviat en els darrers dos anys, amb la ”nova” direcció. Però si que en aquest temps, hem passat de viure els anys d’esplendor de l’ACN a una austeritat excessiva que no respon ni a les necessitats del país ni a les exigències econòmiques. A principis de 2010, la plantilla de l’ACN era de més de 90 persones. Les seccions s’organitzaven temàticament, buscant especialistes en temes concrets per explicar millor les coses, ens obríem al món i podíem per primera vegada competir amb el periodisme d’altres mitjans similars.
 
Potser allò no era real. No defensem que allò era el model ideal perquè potser estava construït en una base falsa però critiquem que els únics que en patirem les conseqüències som els treballadors de base, els qui menys culpa en tenim, mentre els qui han pres decisions equivocades, o no n’han pres, segueixen asseguts a les seves cadires.
 
I és que els treballadors de l’ACN hem estat sempre conscients que érem petits. Si podem, anem amb transport públic a les convocatòries, carregats amb 14 quilos a l’esquena, i demanem només una aigua per no fer créixer la despesa quan necessitàvem un bar, una taula i un endoll per poder passar la informació recollida. I no cobrem per hores extres, ni per disponibilitat, ni per trucades contestades ni per quilòmetres conduïts…

Ara se’ns retalla exageradament, i la plantilla passarà a poc més de 50 abans de l’estiu. I no és per motius econòmics, perquè realment, hi ha alternatives sobre paper que la direcció no ha volgut ni escoltar. La direcció ha tancat les portes a qualsevol proposta, per complir ordres de no sabem qui, sobre les dimensions que ha de tenir l’ACN. Tampoc és una retallada únicament per motius ideològics, perquè estem convençuts que la tasca que du a terme l’ACN podria ser defensada per qualsevol polític, aportem pluralitat política, vertebrem el territori i donem un punt de suport imprescindible per molts mitjans més petits, que necessiten fonts fiables per completar les seves publicacions.
 
És doncs, una mescla de tot això, i també de motius personals. Perquè al cap i a la fi, la direcció de l’ACN no ha volgut negociar ni escoltar cap altra proposta que no sigui la seva per poder fer una ”neteja” dels qui creuen que no han d’estar a la redacció. I d’això, en diuen acomiadaments objectius que seran cars i que afectaran als treballadors que potser es consideren més prescindibles perquè qüestionen decisions de superiors.
 
D’aquí a poques hores, la plantilla de l’ACN patirà una reducció del 15%, s’hi sumaran noves no renovacions de contractes que sumat a les més de 20 baixes que s’ha donat els darrers dos anys, farà que gairebé s’haurà retallat la meitat d’aquesta plantilla. De més de 90 a poc més de 50.
 
Això sí, l’estructura directiva es manté al màxim. Director, sotsdirector, 5 caps de redacció i 2 caps de departament. És una estructura que potser tenia sentit amb una plantilla al voltant dels 100 treballadors però que perd tota credibilitat quan això és només la meitat. I a sobre, és una estructura que portarà a l’esquena les no decisions preses aquests darreres temps, que han condicionat la situació econòmica de l’ACN. Només que aquesta mateixa direcció, que ara manté cadira i sou, hagués decidit abandonar el local de la Via Laietana l’1 de gener de 2013, podríem haver estalviat aquest trauma a la plantilla. Només amb aquesta decisió.
 
Han preferit però quedar-se uns mesos més en aquesta redacció luxosa per no poder-la omplir ni amb els treballadors que es queden decebuts, emprenyats i  cremats pel tracte de me menyspreu que s’ha rebut, injust i injustificat. Que una direcció prefereixi això, a tenir una plantilla jove, il·lusionada, amb ganes de menjar-se el món i motivada per donar-ho tot. No s’entén.
 
Comitè d’empresa de l’ACN”